PIERA HA OMPLERT ELS SEUS CARRERS CONTRA L'ODI

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Tal i com es demanava a la convocatòria, centenars de persones varen omplir divendres passat els carrers de Piera per palesar el rebuig al greu atac d’haver cremat la mesquita, que la comunitat musulmana havia construït des del voluntariat. Un acte inacceptable que no pot quedar en silenci.

Concentració a Gall Mullat

Mica en mica s’anaven concentrant al Parc del Gall Mullat nombroses persones de totes les edats i condició que ultimaven els seus cartells i pancartes, preparades amb compromís.

Les proclames

Arrencava la manifestació pels carrers de Piera fins arribar on hi ha la mesquita cremada. Durant la marxa es sentien diverses proclames com ara: Mesquita sí, odi no; no va ser un incendi, va ser un crim d’odi; ens varen cremar la mesquita però no la dignitat; omplim els carrers contra l’odi i la desinformació; fora feixistes dels nostres barris; diversitat és riquesa; som veïns, som diversitat...

La intervenció de Yahya Mokhtari

En arribar a la Mesquita, els manifestants eren rebuts amb una ampolla d’aigua, un gest d’hospitalitat que -després d’una caminada de tarda en ple juliol- s’agraïa.  Tot seguit es varen fer alguns parlaments. En primer lloc, el president de la Comunitat islàmica de Piera Yahya MoKhtari Nifa va llegir un comunicat on agraïen les mostres de suport rebudes, tant per part del teixit social com també l’Institucional, però va afirmar que no s’havien pas trobat sols sinó que es sentien molt acompanyat per les associacions i entitats que conformen la vila de Piera, perquè ells també en formen part. També que aquest fet no els havia fet enrere pel que fa a la seva religió, cultura, fe i esperança, defensant els valors de la convivència des de la pluralitat de confessions religioses o identitats culturals. Són, va dir, camins compartits.

Chaimae Mokhtari (UCFR – Piera)

Per la seva banda Chaimae Mokhtari va llegir el comunitat de la UCFR de Piera (constituïda recentment) en el que denunciava que els problemes que patim com a societat són estructurals i no pas culpa de cap comunitat, que assenyalar els més vulnerables només divideix i empitjora la convivència. Es va referir a la ofensiva mediàtica de divulgació del discurs de l’odi fent present els fets que s’han donat aquests dies a Torre Pacheco (Múrcia).

El testimoni de Sara él Messari

La portaveu de la UCFR de Piera Sara él Messari, després d’afirmar que no deixarem que la por ens guanyi, com a filla de pares immigrants, va voler dedicar unes paraules molt especials a aquelles mares i pares de famílies musulmanes que ja fa quaranta anys varen prendre la decisió de deixar-ho tot enrere per venir a viure a Piera, a la recerca d’un millor futur: “Soc plenament conscient del que suposa créixer i viure entre dues cultures, del pes que suposa sostenir la seva identitat entre dues llengües, dues maneres de viure, dues mirades... Per això, les vostres filles i fills també lluitarem, lluitarem per la convivència, respecte i justícia social, i ho farem aquí, a Piera, perquè també és casa nostra, perquè la nostra identitat no és una amenaça, és una riquesa.

Un minut de silenci molt eloqüent

Com a cloenda es va dur a terme un minut de silenci contra l’odi, la violència, el racisme, feixisme i la intolerància. Va ser un silenci compacte, un moment compartit on el respecte en la diversitat es va fer palès més enllà de les paraules.

maribelanoia@gmail.com

 

 

VOLEN DESTRUIR LA CONVIVÈNCIA PERÒ NO HO ACONSEGUIRAN

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

A la matinada del dissabte va ser cremada la Mesquita de Piera. Un espai que la comunitat islàmica del municipi, formada per persones treballadores i humils han contribuït, amb recursos propis, a la construcció d’aquest espai de pregària i convivència. S’havia construït amb esforç, il·lusió i ganes de conviure i que -just pendent del darrer tràmit administratiu de l’Ajuntament- estava a punt d’inaugurar-se.

Un atac islamòfob

A banda de la reacció immediata de la majoria dels vilatans de Piera i el conjunt de la societat, des de la Unitat contra el Feixisme i el Racisme de Piera afirmen que “això no ha estat un accident. Ha estat un atac contra la llibertat religiosa, un atac al cor d’una comunitat. Ha estat un acte islamòfob, i condemnen, amb tota la contundència, aquest fet criminal”. Manifesten expressar l’absolut suport a les famílies musulmanes, a la comunitat islàmica local i a totes les persones que, dia a dia pateixen les conseqüències del racisme i els discursos d’odi. Estan convençudes que no és un cas aïllat, sinó el resultat directe d’un discurs que normalitza la por i el rebuig i l’odi cap a les persones musulmanes. Cremar una mesquita no és només   destruir un edifici, és intentar trencar la convivència, sembrar por, negar el dret a pregar, a reunir-se, a viure en pau.

El bisbe de girona
 en una pregària interreligiosa

Contundent rebuig del bisbe

Davant dels fets, tant el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat com la Parròquia de Santa Maria de Piera, han emès un comunicat conjunt condemnant l’atac i mostrant la seva “solidaritat i proximitat amb els membres de la comunitat musulmana de la població”. A més, han reiterat el seu “rebuig a qualsevol tipus de violència” i han fet una crida a la convivència i al respecte mutu. En Xavier Gómez, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, al que pertany Piera, ha manifestat el seu contundent rebuig davant els fets tot afirmant que “ens trobem davant d’actes xenòfobs i vandàlics que cal rebutjar com a societat i com a Església, recordant que els principis de la seva doctrina social, entre d’altres, impulsa acollir, promoure, protegir i integrar les persones migrades, remarcant la importància de defensar la llibertat religiosa.

Encaixada de mans i desitjos de pau

I el rector de la Parròquia de Santa Maria de Piera, Carles Muñiz, ha relatat que s'ha traslladat a saludar “els amics de la comunitat musulmana per expressar la solidaritat en nom personal i també en nom de la comunitat cristiana a la vila de Piera”. Muñiz ha destacat que aquesta mesquita és “fruit del treball de les persones d'aquesta comunitat religiosa, persones treballadores, moltes ja amb molts anys de presència aquí a Piera, som amics, som veïns, compartim molts espais aquí a la vila”. El rector ha ressaltat que la trobada amb la comunitat musulmana ha estat plena de “reconeixement, encaixar les mans, desitjar-nos la pau, una abraçada sincera”.

La Comunitat musulmana els fa costat

També les tres principals federacions musulmanes de Catalunya (UCIDCAT, FCCI i FIC), han manifestat que “l’atac ha estat motivat per l’odi i la voluntat de fracturar la convivència”. En el mateix escrit, les tres federacions han aprofitat per agrair les mostres de solidaritat rebudes des del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, la parròquia de Santa Maria de Piera, l’Ajuntament del poble i el conseller de Justícia de la Generalitat.

La germanor entre religions

Per la seva banda, el Grup de Treball Estable de Religions (GTER) també ha mostrat el seu suport, adherint-se al manifest i destacant la importància del diàleg interreligiós a Catalunya: “Esperem que aquests actes no es tornin a repetir. La germanor entre religions a Catalunya ha estat i vol ser un motiu d’orgull, com a exemple per a la nostra societat.”

Més enllà de la llibertat de culte

És que l’atac, que ha causat una profunda commoció entre els veïns de Piera, va més enllà de la llibertat de culte i de religió que conreï cadascú. N’hi ha que no pertanyem a cap organització religiosa però que creiem en els drets humans i estem compromesos contra les injustícies. És un tema fonamentalment de drets de ciutadania.

Els molesta la convivència des del respecte

Potser per això, perquè amb els anys hem anat construint veïnatge de convivència des del respecte i la pau, compatible i viable, els qui atien el discurs de l’odi ho pretenen destruir i volen enfrontar-nos els uns amb els altres, tot i que tots som de base, però volen que els uns estiguin per damunt dels altres, o a l’inrevés, els altres per sota dels uns.

Mobilitzacions contra l’amenaça d’expulsió

Aquesta setmana s’ha convocat una manifestació a Barcelona sota el lema: “Contra el terrorisme racista comunitat antiracista”. És a dir, la unitat i la normalització de la convivència entre diferents ens farà més iguals en drets foragitant la islamofòbia i fent front comú per impedir l’amenaça d’extradició de 8 milions de ciutadans d’aquest país simplement per raons d’origen, associant immigrants amb delinqüents, quan els delinqüents són els qui promouen aquests aldarulls que promouen l’odi.

Intolerància a qui ens vol dividir

 No permetem que es repeteixi la història. Alguna cosa haurem après. Els nostres veïns i veïnes només som persones i famílies que convivim en el dia a dia, potser amb cultures d’origen, gastronòmiques i de vida diferents, però compatibles des del respecte. La única intolerància ha de ser amb qui ens vol dividir i fer com incompatible la nostra convivència, quan la pluralitat i la diversitat és el valor més gran d’una societat com la nostra. Feixisme mai més!

maribelanoioa@gmail.com

LA PEDRERA DE LES NITS CULTURALS

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Berenar davant l'escola (Foto: Enric Martí Videoproduccions)

Com cada primer cap de setmana de juliol, els amics i amigues de Sant Pere Sallavinera  ens conviden a una cita ineludible, les seves Nits Culturals que, en el decurs dels anys, ja han fidelitzat la seva audiència. Aquesta ha estat la 28èna edició i ens ha ofert, com sempre, un programa musical de qualitat. És que ja ho diu al pròleg el músic i historiador Aniol Botines: són una cosa molt diferent d’un festival d’estiu, ho coneixem bé, la plaça, l’ambient, el públic... tot té una màgia que ho fa diferent, que ho fa autèntic...

El baró de Boixadors 

El concert de la nit del divendres va anar a càrrec del Cor Francesc Valls de la Catedral de Barcelona i va estar dedicat a Antoni de Boixadors (1672-1745). El mateix Aniol Botines ens explica que, quan varen venir a cantar a les Nits l’any passat, en arribar els va cridar l’atenció trobar-se amb el Castell de Boixadors perquè, en la seva tasca de recerca musical, havien trobat un Miserere d’Antoni de Boixadors que no sabien pas qui era. A partir d’aquí varen fer un treball que els ha portat a elaborar una «biografia musical» resseguint la vida del Baró. Resulta que Sant Pere Sallavinera es troba a la Baronia de Boixadors i el seu baró fou un personatge molt important de la nostra història: fou comte de Savallà i Perelada, va iniciar el seu camí amb el seu pas per l’Escolania de Montserrat fins a esdevenir un alt personatge a la Cort de Viena.

En col·laboració amb l’Associació Joan Manén

La nit del dissabte va anar en la línia de l’acord que les Nits Culturals tenen amb l’Associació Joan Manén, que és una institució de referència dedicada a la recuperació i difusió del patrimoni cultural català. El Tempus Trio, amb Anna Puig a la viola, sota el títol de “recondita armonia” ens oferiren un repertori de Garreta i Montsalvatge. Com cada any, la presentació i comentaris musicals anaren a càrrec del poeta Miquel Desclot.

Esforç i cura per  una qualitat innegable

Aquesta segona nit es va haver de fer al local social Candi Viladrich per amenaça de pluja. Ja la nit anterior, entre 2/4 de 8 i les nou del vespre, havia caigut un bon xàfec a la plaça que va obligar la organització a haver d’eixugar les cadires i l’escenari, un esforç afegit al que ja porten dies duent a terme per l’èxit de les Nits. Malgrat els obstacles, la nit del divendres oferia un aforament de 300 persones, i la del dissabte de 180.

La mainada, una prioritat de fons

Vull fer especial menció a l’aposta feta en el marc de les Nits per tal que els més menuts gaudeixin també de la música a un nivell que puguin comprendre. És una iniciativa que es fa el dissabte a la tarda ja des de les primeres edicions. És un espectacle per viure en família que no consisteix en cap actuació típica de titelles o per l’estil. La prioritat és la música de qualitat, una màxima que és imprescindible.

Bona música amb instruments de joguina

Enguany ha anat a càrrec del grup vinculat a la nostra comarca “2princesesbarbudes”, un grup català de pop minimalista fet amb instruments de joguina com pianets electrònics, guitarra elèctrica de tres cordes, xilòfons, ukuleles, baix petit, xilòfons, acordionets o bateria de joguina, encapçalat pels músics Marc Marcé i Helena Casas, amb cançons de lletra i música pròpies. Hi presentaven el seu cinquè disc: “Som i serem”, deu cançons dedicades als insectes amb el seu estil inconfusible: cançons pop tocades amb instruments petits i de joguina i lletres divertides i divulgatives a parts iguals. Per aquest nou treball, les barbudes han afegit petits instruments electrònics antics per tal d’ampliar sonoritats i apropar-se a nous estils de música.

0

Els insectes, aquestes bestioles

La mainada estava atenta i participava dels envits que se’ls feia des de l’escenari. “Som i serem”, és un conjunt de cançons dedicades als insectes que es troben al camp i que la gent que viu en pobles coneix de sobra. El seu manifest diu que els insectes ja habitaven el món molt abans que nosaltres i, malgrat que ens envoltin, són uns grans desconeguts i els tenim por i ens fan fàstic. Els culpem de la meitat de catàstrofes naturals, però realment sense ells no existiríem. Els insectes tenen habilitats i costums molt interessants que destil·len ecologia, cooperativisme i feminisme. Així, la processionària, els mosquits, les formigues, el rei de les aigües o les vespes,  varen protagonitzar la vetllada amb una música de qualitat, no obstant els instruments de joguina.

Nits culturals 2015

Una pedrera, per garantir el futur de les nits, que ve de lluny

Quan observo la implicació i participació del jovent del poble, i també els més petits, que potser durant els concerts de les nits s’han adormit a la falda de la mare, però que en acabar surten ben engalanats a lliurar els rams de flors als artistes, un moment emotiu ben especial, potser ens indica que l’èxit de les Nits culturals de Sant Pere Sallavinera ja rau en el fet de conrear l’afecció a la música des de ben petits. Els joves que s’impliquen a la organització de les Nits Culturals potser ja van ser els  infants que, en les primeres edicions, havien lliurat ells els rams de flors als artistes. Potser per això, per conrear la continuitat de l'afecció a la música, han format -i continuen formant- la seva pròpia pedrera, la garantia del seu futur.

maribelanoia@gmail.com