Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Palestina al cor
No podem oblidar ni
palestina, ni Gaza, ni tots els pobles de l’Orient Mitjà, com tampoc podem
ignorar les ambicions extravagants de l’altre foll erigit ara President dels
EUA, el país que en altres temps havia estat el paradigma de la democràcia, ni
l’avarícia cobejada dels lingots d’or que custòdia occident com aval de la
riquesa del petroli de Veneçuela, el liti de Bolívia pels vehicles elèctrics, o els interessos de Javier Milei, les veritables raons de tota la operació dels
cops d’estat que la ultra dreta està duent a terme a tot Llatinoamèrica i allà
on li convé.
Magnats del poder condicionant-nos
fins i tot el pensament
El control de la
tecnologia i els mitjans de comunicació, amb Elon Musk el multimilionari més
ric del món del braç executor de Donald Trump, han contaminat el sagrat dret a
la Llibertat d’Expressió convertint-la en un fangar empudegat. Així ho vivim un
dia rere l’altra amb el merder generat també a casa nostra per una ultradreta crescuda
que, seguint les ordres d’aquell que va dir ”el que pugui que faci”, ha
empastifat i vol podrir una de les estructures més fonamentals d’un estat de
dret, el del poder judicial i -amb ell-
els anhels de que la Justícia -en el més pregon sentit de la paraula- imperi en
una societat que al seu dia, i després d’una llarga dictadura, va abraçar i
consagrar els Drets Humans a la seva constitució.
50 anys d’una fosca
nit mal tancada
D’això farà ara 50
anys, la pròpia història començava a escriure les seves primeres pàgines que havien
estat amagades en la més negra foscor, on la repressió i els crims conseqüents
a un cop d’estat dels qui s’aixecaren militarment contra el govern legítimament
escollit a la II República, són els de sempre, els mateixos que mai volen
reconèixer un govern que no sigui dels seus.
Els serrels de
deixar-ho “tot lligat i ben lligat”
El dictador va morir
al llit amb tots els honors, quan els dictadors han de ser jutjats i condemnats
pels seus crims de lesa humanitat. Veníem d’un silenci de fons i que avui encara
ens obliguen a oblidar, a passar pàgina, a silenciar la pròpia memòria
històrica, en particular la lluita duta a terme en aquest país per assolir la
democràcia, una democràcia que té límits sí (com ara la imposició de la
monarquia o haver deixat caure el dret a l’autodeterminació), però una
democràcia que ens va permetre -com a mínim- respirar i una certa llibertat
d’expressió, una mica controlada, això sí, però un dret que va suposar un
baluard en els primers temps de l’anomenada transició exemplar.
Un ús pervers de la llibertat d’expressió
Darrerament no sols
es controlada i perseguida determinada llibertat d’expressió, sinó que els qui
primer en blasmaven ara se’n fan valer per escampar mentides i muntar faules
periodístiques per tenir entretingut no sols els mitjans de comunicació i les
tertúlies mediàtiques sinó -sobretot- els precaris recursos humans del sistema
judicial que -per raons polítiques- donen prioritat a uns temes per damunt
d’uns altres que afecten més la ciutadania. Els veritables cassos de corrupció
resten a les carpetes de sota o al calaix, si no és que s’arxiven les seves
denúncies, mentre que dediquen presses i mitjans a denúncies basades en
titulars de premsa sense cap base ni contrast de veracitat.
La Justícia és un
clam arrelat molt endins de les esperances humanes dels qui són injustament
víctimes flagrants de la vulneració dels seus drets: el dret a l’habitatge, el
dret a la salut, el dret a una educació a l’abast de tothom, a la llibertat d’expressió i a tants drets als que, per molt que es posin fatxendes i treguin
les urpes, no hi podem ni volem pas renunciar. Que ni s’ho creguin!: NO
PASSARAN!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada