Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Aquella Europa sorgida després de la II Guerra Mundial, amb la Declaració Universal dels drets Humans aprovada per l’Assemblea General de les NACIONS Unides el 10 desembre de 1948, està en perill. Ho estan també, i des de fa ja uns anys, els drets socials inherents a l’Europa del benestar social que vàrem tenir uns anys després i que -dissortadament- a cada dia que passa el neoliberalisme guanya la seva partida privatitzant-ho tot.
Economia fora de la
llei
Avui, però, el que
està en joc és el futur de la mateixa humanitat. La industria de la producció
de béns i serveis ha donat pas a indústries dubtosament útils per la humanitat
però que mouen ingents quantitats de diners: no importa que -a banda- estiguin al
marge de la legalitat. Per exemple la prostitució i el tràfec de persones, o
les drogues, que mouen molt diner tant als països productors com als
consumidors, per no parlar de l’oci i la indústria del joc (videojocs i
casinos). Sectors molt potents econòmicament a nivell mundial encara que facin
malbé les persones condemnant-les a una existència buida de continguts, valors
i qualitat de vida.
El negoci de la
guerra
Ara que el sector
destructor més potent és el de la indústria d’armament. Aquest és el veritable
motor que mou l’economia amb l’excusa del control dels elements estratègics a
nivell mundial (l’energia, els carburants i fins i tot el sector primari i
l’aigua). De tot això se’n ha de fer negoci i s’ha de controlar els països
productors. Les guerres són l’instrument per accedir a aquest poder i control i
ningú té cap escrúpol si, amb la dinàmica de les guerres, de totes les guerres,
la població és exterminada.
El Territori des del
riu fins al mar
Perquè davant el que
ens trobem avui, si parlem tan sols de Palestina, és de polítiques d’extermini,
un autèntic genocidi de la població civil duta a terme pel sanguinari Netanyahu
al front del govern d’Israel, i que sembla que l’únic que li interessa és
controlar el trànsit del petroli i altres recursos que , si passen per
Palestina per arribar al mar, s’estalvien de donar el tomb per tota la
península aràbiga i entrar a la mediterrània per Canal de Suez. Tan se val si
això suposa exterminar un poble sencer i apropiar-se de la seva terra.
L’holocaust i l’extermini
Europa va despertar,
i fer front als horrors del nazisme conjurant-se a evitar que mai més es tornes
a donar tan terrible experiment amb la condició humana. En desgreuge del què
havien patit els jueus (no cal oblidar que, amb els jueus foren perseguits,
torturats i morts nombrosos comunistes i altres persones que s’enfrontaven al
nazisme) se’ls va donar una terra promesa, sí, però als jueus rics que van anar als
EUA i avui encara són un lobby de poder. Avui però, la truita ha girat de cantó
i des d’Israel (segurament cap sionista de bé que no comparteix el terror de
Netanyahu) pot estar d’acord amb el genocidi d’un poble sencer i l’espoli de la
seva terra.
Com una fortalesa
medieval
Dissortadament Europa
ja no és la que va sorgir després de la II Guerra Mundial i ha deixat de ser
aquella mare que acollia els qui fugien de les injustícies dels seus països i,
des d’una actitud hospitalària, oferien refugi i asil als qui trucaven a les
seves portes. Avui Europa és com una fortalesa medieval, fortament custodiada
perquè no hi entri ningú. Les seves fronteres -fins i tot les marítimes del seu
sud- esdevenen fossars plens de cocodrils que eliminen qui s’atreveixi tan sols
a entrar, encara que fugi de la misèria o de la persecució política. La
democràcia ha esdevingut com aquella princesa presonera dalt la torre més alta
que es vol preservar però que no es permet que mani sobre el castell.
Una Europa fortificada
a l’emigració
El Pacte Europeu
d’Emigració és, en realitat, un Pacte contra els Drets Humans, on es creen
fronteres que no respecten la legalitat, amb més discriminació i menys
garanties del dret d’asil, on es normalitza la detencions massives, també la
dels menors, on s’instal·la un sistema indiscriminat d’expulsions exprés, on es
té via lliure per saltar-se les obligacions internacionals, on hi ha una major
criminalització de les persones que migren, on s’estableixen eines digitals per
a la vigilància massiva o evita les vies legals i segures per consolidar
l’externalització.
Recuperem l’altra
Europa, la nostra
Aquest pacte
migratori està deixant morir als nostres germans migrants a la mediterrània
mentre dona milions d’euros a règims medievals. Cal plantar cara aquest discurs
de l’odi que promulguen la dreta i la ultradreta, que es creueu que Europa pot
tornar a ser d’ells, però front aquest pla per Europa en tenim un altre:
proposem apostar per la distensió, lluny de la retòrica amenaçadora i les
espirals armamentistes de l’OTAN; impulsar una política exterior orientada a la
pau; fomentar espais de diàleg promoure
activament una pau ambiental sustentada en bases científiques, amb polítiques
clares de descarbonització. En definitiva, impulsar polítiques que incideixin
en la millora de la vida quotidiana de les persones.
Mantenim el compromís
amb els drets Humans
Aquest diumenge ho
tinc molt clar. Votaré, és clar que sí, no passo d’Europa, sinó que aposto
per una Europa com la que va ser el far
de la llibertat i l’esperança dels pobles, perquè o s’està amb els Drets Humans
i la Cort Penal Internacional o s’està amb Netanyahu a Israel i el genocidi al
poble palestí. O s’està amb els drets humans o apostem per la barbàrie.
