IMMIGRANTS?, ÉS CLAR QUE SÍ

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -

Aquest dimarts ha arribat al Congrés dels Diputats la Iniciativa Legislativa Popular per tal d’exigir la regularització de prop de mig milió d’éssers humans que viuen en aquest país atrapats en unes lleis que els nega el dret de ciutadania i, amb ell, l’accés als drets més bàsics com a persones. Una ILP liderada per les pròpies persones migrants a través del Moviment “Regularització Ja” que acull una coalició de més de 900 col·lectius i s’acompanya de 611.821 signatures recollides, entre les que hi hem inclòs les recollides a Igualada i comarca (en feien falta un mínim de 500.000).

Una ILP que ja ha fet història

Pel simple fet de tractar-se d’una ILP on la iniciativa l’han pres els propis interessats, i que hem avalat ciutadans i ciutadanes que sí tenim la documentació reglamentària i compromesos en aquesta causa, ja ha fet història en la nostra democràcia, perquè -amb els mecanismes de dinàmica parlamentària actual- no és fàcil introduir aquest procediment totalment legítim que és l’únic mecanisme democràtic de participació directa de la ciutadania a la proposta de lleis, i que no fa sinó donar contingut i sentit a un sistema democràtic al que la ultradreta pretén anihilar per instaurar de nou el populisme, la dictadura, vaja... Per això, tan per les formes emprades com pel fons perseguit, qualsevol persona amb convicció de drets humans i, per tant, contra el racisme i l’exclusió, l’hauriem de defensar amb ungles i dents malgrat la dinàmica de confrontació política estigui passant per uns moments ben lamentables.

Cap persona és il·legal

Partim de la base de que “cap persona és il·legal”, per tant, cal treure els obstacles que permeten que els milers i milers de persones que conviuen entre nosaltres puguin ser exclosos de la nostra societat simplement per un tema de manca de papers en regla, no pas que siguin tractades com a persones il·legals. És així com la condició de migrant irregular constitueix un dels determinants devastadors de vulnerabilitat social i legal. La irregularitat impedeix des de poder accedir a un contracte de treball i els drets socials que aquest protegeix per evitar -per exemple- la sobreexplotació que reben, o que limiten el dreta a la salut o l’accés a la justícia per a les víctimes, i multiplica les possibilitats de viure en la pobresa. Una de cada tres persones estrangeres està en risc d’exclusió social severa, un percentatge tres vegades més alt que les persones que tenen la documentació en regla. La taxa de risc de pobresa a les llars de les famílies migrants amb menors és del 60 %, per a la resta la taxa és del 20 %. Cal tenir en compte, a més, que més de 83.000 persones han sofert les condicions dels Centres d’Internament d’Estrangers que existeixen a l’estat espanyol d’ençà del 2010, en les que es pot donar testimoni de la duresa de les condicions d’uns indrets que són espais sense drets per les persones migrants.

La hipocresia de la ultra dreta

El que cal és denunciar la hipocresia de la ultradreta en el seu discurs racista contra els migrants. Recentment, el Diputat al Parlament Andalús i portaveu d’”Adelante Andalucía” José Ignacio García, es dirigia a la bancada de la dreta de sempre en relació als immigrants: “que vostès no volen immigrants?, mentida, i és clar que els volen aquí, però els volen sense drets i calladets, vostès els volen amb por i amagats. Vostès els volen a casa seva interns, cuidant els seus avis i àvies les 24 hores, sense papers i sense vacances; vostès els volen als hivernacles treballant de sol a sol sense cap contracte de treball; els volen a les obres sense cap assegurança perquè quan tinguin un accident laboral el puguin deixar -tirat- a la porta d’un Hospital... És clar que volen immigrants, per recollir-los a les sis del matí i tenir-los treballant tot el dia per amagar-los com en una capsa al vespre. José Ignacio García   va dir que VOX representa aquell empresari que va haver de ser detingut perquè tenia 21 esclaves treballant al camp, de sol a sol sense ni aigua ni menjar, o aquella empresària de Huelva que no deixava anar la seva treballadora temporera al metge perquè perdia hores de feina, o bé que -si visquessin al Marroc- representarien aquells màfies que punxen les pasteres perquè s’ofeguin els immigrants”...

Les cures és un treball ben digne, perquè no han de ser dignes les seves condicions de treball?

Existeixen unes altres prou bones raons ètiques per la regularització dels immigrants, amb uns arguments no menys contundents. Els treballadors i treballadores sense papers compleixen un rol actiu i irreemplaçable en la nostra estructura econòmica, la seva contribució resulta particularment rellevant en sectors com ara les cures, la agricultura o la industria manufacturera. La força laboral dels migrants irregulars va ser determinant els primers mesos de resposta a la pandèmia, apuntalant la producció i distribució d’aliments o de garantir la cura d’infants i persones grans. Aquestes són unes tasques més que dignes, el que no podem permetre que les facin sense la cobertura a que tenen dret. Treballar sense drets és esclavatge, mentre que si es treballa amb drets i condicions, poder viure del propi treball dignifica.

Els legisladors han d’escoltar el carrer

Tant de bo que, en el debat, no es perdin massa llençols del contingut i propòsit de la ILP admesa aquest dimarts al congrés dels Diputats per tal de ser tinguda en consideració. És una responsabilitat de tots i totes.         

maribelanoia@gmail.com