Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Vivim uns moments dramàtics,
d’actitud anihiladora i destructora de qui es considera l’enemic, ni el
respecte a l’altre, als drets humans de les persones i els pobles sense tenir
en compte ni acords internacionals de pau ni de deixar de banda alguns serveis humanitaris
com ara Hospitals, una autèntica perversió del que jo entenia per fer política.
Bé, tampoc concebo la guerra com a eina per a fer política, és clar... Per a mi
la política és una forma de maldar per construir la convivència en societat des
de la diversitat i la inclusió. Ja fa temps que molta gent diu que passa de la
política, que no li interessa, que l’únic que li importa són els interessos personals
de cadascú, sobretot els econòmics i abracen el capitalisme sense escrúpols,
per viure bé ells, com dient: els demés que es fotin...
Certament hem
retrocedit en quan a prevaler els valors aquells que es consolidaren en la
Declaració Universal dels Drets Humans sorgits -sobretot- després de constatar els
genocidis soferts en el decurs de la segona guerra mundial. Ens pensàvem que el
món canviaria ja per sempre deixant enrere les guerres, la destrucció i la mort
tot apostant per la vida. La veritat és que, dissortadament, el decurs de la
història ens ha portat de nou a la guerra permanent, a la mort de persones innocents,
a la fam i la desesperació i tot el que això comporta. Ja ho diuen allò de que “la
veritat és la primera víctima de totes les guerres”, per això cal cercar a fons
l’altra informació que ens és segada pels mitjans de comunicació on ens fan
prendre partit d’una o altra banda, com si no hi hagués més remei i ens
haguéssim de conformar.
Per entendre la
naturalesa real de la situació a Palestina potser ens hem de remuntar més enrere
dels 75 anys que tothom coneixem, concretament a l’any 1917, doncs és
conseqüència de la Declaració de Balfour promoguda per la família banquera
Rothschild, una dinastia europea d’origen judeoalemany en la que, a la fi del
segle XVIII, alguns dels seus integrants varen fundar bancs i institucions
financeres i que va acabar convertint-se en un dels més influents llinatges de
banquers i financers d’Europa, i ho va fer a canvi de finançar a Gran Bretanya
per la seva participació a la 1a Guerra Mundial.
Les guerres com a
instrument
És que, com ho diu la
periodista i amiga Nazanin Armanian, la Primera Guerra Mundial va servir per
iniciar una nova reestructuració territorial d’aquesta part del món per haver
acabat l’imperi Otomà, que va durar molts segles, per repartir-s’ho sobretot
entre França i el Regne Unit. A la segona Guerra Mundial hi va intervenir la
URSS i es va donar l’anomenada guerra freda fins la caiguda del mur de Berlín
i, amb ell, els països de l’àrea socialista canviant l’escenari bèl·lic al nord
d’Àfrica i el Pròxim Orient. S’esdevindria també una constant batalla entre els
EE.UU, la Xina o Rússia pel control dels recursos naturals que, en aquesta zona
són de les primeres reserves mundials de gas i petroli. Per tant, es varen
redistribuir les zones d’influència i de control de recursos a base de guerres
per controlar les rutes comercials.
El repartiment del
món entre potències
És molt aclaridor el webinar
que ha distribuït Feministes de Catalunya sobre “Qui és beneficia?. La guerra entre
Israel i Hamás i el nou repartiment del món entre potències” (https://www.youtube.com/watch?v=wh3sVfmikag).
La Nazanin fa un anàlisi exhaustiu i complert que posa molta llum a la
situació. No és pas una guerra local, és un canvi global a nivell mundial on
qui el pivota és el feixisme radical de l’Estat d’Israel al que, per
conveniències de l’alta política, volen que acceptem a costa del genocidi del
poble palestí arrasant la seva terra i obligant-los a fugir o a morir dintre.
Un altre holocaust
El feixisme d’extermini
que apliquen ara mateix a Palestina és l’amenaça real de que s’imposin el
retrocés de drets, de llibertats, fins i tot les aspiracions de qualitat de
vida que les persones que vivim a occident ens pensem continuarem mantenint a
canvi del nostre recolzament. Mentida, no és veritat. Estem davant un altra
holocaust que no persegueix pas els jueus, sinó la població àrab en general, i
ens en volen fer còmplices. Per això promouen el seu discurs d’odi, i permeten
que creixin entre nosaltres unes actituds racistes, xenòfobes i d’exclusió
social.
El terrorisme, una
creació de l’extrema dreta
La Nazanin ens
explica obertament que d’ençà de la revolució a L’Iran que va assolir l’enderrocament
del Sha, amb la introducció del Ayatollah Jomeini per part d’occident es va anant
introduint el yihadisme i l’islamisme en la política, per forjar organitzacions
fanàtiques d’extrema dreta, provocant la crisi de la URSS ja amb la guerra de l’Afganistan
i utilitzant els sentiments religiosos de la gent per forjar organitzacions
fanàtiques d’extrema dreta, tot eliminant les forces progressistes d’aquests
països, imposant-se el fonamentalisme i l’integrisme religió en nom de l’islam,
quan l’islam és una religió de pau. Però com sempre, per interessos superiors,
no importa pervertir els principis ni els mitjans encara que perjudiquin la
població civil, la que diuen assumir les seves reivindicacions. Això està
passant a Palestina. Hamás és una força terrorista promoguda per Israel i els
mateixos EUA per perjudicar la causa palestina.
Recordant Arcadi
Oliveres
Em ve al cap el molt
enyorat i recordat Arcadi Oliveres que ens explicava a bastament, amb nom i
cognoms, tot l’entramat d’interessos econòmics entre les grans empreses que, a
nivell mundial, han generat el negoci de la guerra, pel que s’alimenten de
totes les guerres, implicant els països que suposadament protegeixen sols per hipotecar-los
en el seu futur pel deute assumit amb la compra de l’armament facilitat. Així
assoleixen el control dels recursos naturals, que no fan sinó que cada vegada
siguin ells més rics a costa del increment de
la pobresa mundial, encara que tinguin que ocupar les seves terres i foragitar
els seus habitants del seu país de tota la vida. És el que deia al principi, la
alta política no té en compte la humanitat per a res, per molt que digui que
són ajuts humanitaris. Sovint són per generar més dependència encara dels països
empobrits vers els poderosos.
Maldar per la cultura
de la pau
Cal activar la cultura
de la pau, ser-ne activistes com ara Arcadi Oliveres i tanta gent que ens ha
deixat petjada en una forma d’entendre que la pau no és tan sols l’absència de
guerres, sinó que la pau es construeix cada dia a casa nostra, escoltant,
tenint empatia amb els altres, respectant les diferències i rebutjant els
missatges d’odi i divisió. No hem de permetre que la humanitat es converteixi
en un tema residual.
