Ciutadana Dempeus- Maribel Nogué i Felip -
Cinc rols de gènere a
les tribus natives d’Amèrica
Fins que els europeus
varen prendre l’Amèrica del Nord, les tribus natives d’aquesta regió eren molt
més obertes que les actuals pel que respecta als rols socials i la sexualitat
dels membres de la seva societat. La seva gent tenia característiques tant de
les que es consideraven masculines com femenines, i es veia com un do de la
naturalesa. Es reconeixien cinc rols de gènere: de dona, d’home, de dona de dos
esperits, d’home de dos esperits i transgènere.
La religió com a
vehicle per imposicions
Però, de la mà de la
religió, es va imposar el sistema binari i unes relacions personals
autoritzades exclusivament en clau de la reproducció de l’espècie. Tot altre
comportament íntim era tractat com a pecaminós i les persones que el practicaven
eren tractats com a exclosos de la societat, sofrint persecucions i
relegant-los a haver de buscar-se la vida en antres foscos i amagats.
D’aquí el “Dia de l’Orgull”,
una festa per reivindicar-se front el sistema patriarcal que imposa rols i
comportaments dominants i excloents front qui se’n manifesti diferent, quan és
ben legítim reivindicar-se la pròpia identitat, sigui quina sigui i tingui els
matís que tingui, sense oblidar però que no ha de suposar un enfrontament
horitzontal els uns contra els altres, sinó que tots i totes, cadascun amb el
seu propi sentir, hem de fer front i enderrocar el patriarcat que exclou
persones de la nostra societat simplement pel fet de ser o sentir-se diferents
d’un rol imposat.
Ningú és qui per
jutjar, controlar o estigmatitzar la condició sexual de ningú, cosa que fins no
fa tant es practicava. Sortosament, en els darrers temps, molts i moltes han
pogut sortir de l’armari on estaven reclosos/es i han pogut manifestar obertament
els seus sentiments i orientació sexual, guanyant tolerància entre la nostra societat.
De la mà de governs
progressistes, per altra banda, s’han fet indiscutibles avenços en el
reconeixement legal de la pròpia idiosincràsia i el seu dret igualitari com a
persones d’aquesta societat. Però els conservadors de sempre insisteixen en
criminalitzar aquests comportaments que es surten del què ells han establert
com a normal i no sols els persegueixen sinó que boicotegen les decisions legislatives
que aproven els governs progressistes.
Hi ha una pugna entre aquests retrògrades reprimits i hipòcrites i el capitalisme que vol mercantilitzar les intervencions al cos que algunes d’aquestes persones decideixen d’aplicar. El que és important és conciliar-se amb allò que hom es senti, i tenir cura del cos, com no, però no cosifiquem la diversitat sexual sense tenir en compte l’essència de la condició humana, que és diversa i que portem dintre, així com els seus valors. Les relacions sexuals van intrínsecament lligades a la paraula amor, pensada més en el lliurament a l’altre que en l’egoisme.
La perversió de la
paraula amor
És que aquesta
mateixa paraula té una accepció molt més ample que l’acte de fer l’amor o de
declarar-se l’amor en la fogositat de l’impuls sexual. Estimar-se és això, sí,
però és també el respecte mutu, la reciprocitat d’igual a igual malgrat les
característiques físiques i/o espirituals diferents. L’amor assoleix aquell
estat més sublim quan és aquell estadi que permet que les persones que
conformen el seu nucli es sentin realitzades i siguin felices d’acord amb allò
que s’han proposat com a objectiu de vida..
Les relacions humanes
són molt més que tot això, i si existeix el respecte i l’afecte natural dels
uns vers els altres, l’expressió sexual deixarà de tenir la importància primordial
que ha obligat a molts i moltes a amagar-se al fons del propi armari, serà i ha
de ser una expressió més en clau diversitat. Si hi ha afecte, respecte i amor, i
hi preval l’acord sense domini l’un de l’altre per una imposició de gènere, què
importa com s’estimi, el que importa és allò de que “estima com vulguis, però
estima!.
