Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
El passat divendres
27 de gener hi van tornar. Aquesta vegada s’han quedat sense alguns dels serveis
que consideren imprescindibles en una atenció primària que ja s’estava donant
al CAP de Montbui, un CAP que -amb molta lluita i esforç- s’havia aconseguit per
al municipi. Ara reivindiquen recuperar la pediatria, un servei que durant la
pandèmia es va centralitzar a Vilanova del Camí i que continua estant
centralitzat en el CAP del municipi veí, el que suposa un temps i despesa extra
per desplaçament, ja sigui en bus o en qualsevol altre mitjà, i que suma
dificultats per tal d’accedir la atenció primera d’un infant pel seu pediatra,
oi més quan està malalt i són dependents, i han d’anar acompanyats.
S’han suprimit
serveis bàsics
També reivindiquen
que tornin els serveis d’urgències de cap de setmana, el servei de ginecologia
i traumatologia i altres perquè els l’han suprimit i, segons afirmen en el
manifest, volen que d’una vegada per totes es prioritzi la salut de les persones
de Montbui. Paguem prou impostos com per merèixer uns serveis públics de
qualitat.
Una situació que ve
de lluny
El problema no és d’ara
ni arran de la pandèmia, tot i que haver de fer front a aquesta situació -i la
seva magnitud- ha fet més difícil l’equilibri d’uns serveis que ja portaven
temps de precarietat per les respectives polítiques de privatització, pròpies
del neoliberalisme aplicat per part dels governants de torn. Saben que, quan hom
està malalt, afronta el seu guariment com sigui està disposat -si convé- a gastar-se allò que
té i fins i tot allò que no té, com si la salut es pogués comprar. I això ho
saben els qui han vist que el servei a la salut és un potencial de benefici en aquesta
societat de mercat, comercialitzant amb la nostra salut. I ho fan sense escrúpols,
amb la complicitat dels qui tenen la responsabilitat pública de la salut de la
població. S’ha permès obrir tot tipus d’empreses per oferir aquest serveis en competitivitat
al que han d’oferir els serveis públics per naturalesa, quan els articles 43 de
la Constitució i el 23 de l’Estatut reconeixen el dret a la protecció de la
salut i encomanen als poders públics crear mesures preventives i els serveis i
prestacions necessàries, sense tenir en compte que, segons la OMS (Organització
Mundial de la Salut) es considera que un estat de salut complert consisteix en “un
benestar físic, mental i social, no solament l’absència d’afeccions o malalties”.
Aplaudiments a la pandèmia, i ara?
Així ho han entès la majoria dels professionals sanitaris i no sanitaris que continuen deixant-s’hi la pell per dur a terme no ja el seu treball sinó el que és la seva professió, que en mols casos és autèntica vocació. Així ens ho varen demostrar en el decurs de la pandèmia i així els aplaudíem des dels balcons i terrats de casa en reconeixement a la seva dedicació, malgrat portar ja una llarga temporada d’esforç extra i sacrifici per mor de les retallades dels governs respectius, tant de tipus econòmic com de doblar torns per manca del personal necessari.
Però ja no poden més, el desgast castiga la seva pròpia salut, amb les conseqüències familiars subsegüents i una degradació del servei que han de donar a la població. Els responsables polítics d’aquestes polítiques desmantelladores del sistema públic, que va endegar CIU amb la Llei de l’any 1990, li han seguit els passos, els polítics de la Comunitat de Madrid i d’altres indrets d’arreu de l’estat. No tenen la intenció de posar-hi solucions, ans el contrari, sembla que ja els vagi bé que la gent hagi d’optar per la alternativa d’anar als centres privats perquè la gent no pot esperar un mes perquè li donin visita per al seu metge de família o que les llistes d’espera per ser visitats per especialistes, proves o intervencions quirúrgiques es retardin d’una manera inacceptable. Això sí, tant a la Comunitat de Madrid s’ha construït un nou Hospital sense ni quiròfans ni pressupost per contractar el personal necessari, i a l’Ajuntament de la seva capital s’han produït milionàries comissions per la compra de mascaretes: pa la saca!!!.
La privatització té conseqüències negatives
Amb aquestes polítiques
de privatització dels serveis públics hi perdem tots, els usuaris en primer
lloc, però de forma important també els empleats públics que veuen decréixer els
seus emoluments i empitjorar les seves condicions de treball, repercutint en la
qualitat d’una atenció que desitgen donar però que -si es salva- és pel seu
lliurament i vocació, no perquè tinguin cap estímul o incentiu de qui té la
obligació de tenir-ne cura dels seus professionals per tal que puguin donar un
millor servei.
Descontent general per la pèrdua de drets
No pot ser, això no
pot continuar així. La gent es queixa i es pregunta com s’ha pogut arribar fins
aquí. Per experiència sabem que els drets no plouen del cel sinó que s’han
guanyat a pols, arrencats als qui en tenen la responsabilitat tot exercint un
dels altres drets fonamentals, els d’una ciutadania que no vol contemplar passivament
com s’està duent a la nostra cara un canvi de model, on es consolida al servei de
les grans transnacionals i lobbys empresarials del sector que condicionen uns preus
de mercat, tant de medicaments com d’aparells per a proves i demés. A pols vàrem
conquerir els nostres drets socials i a pols els hem de defensar.
La salut no és negociable
Que curiós que se’ns
presenti la medicina privada associada a unes instal·lacions de luxe que
enlluernen, quan -sovint- els seus professionals tenen una situació laboral tan
o més precària encara, i que curiós que per a tractar aquelles malalties més
complicades -i no tan vistoses- la mateixa sanitat privada derivi aquests
pacients a la sanitat pública. Aquest tipus de malalties no deixen beneficis,
és clar...
Mobilització també davant l’Hospital d’Igualada
Per això, divendres passat, la població de Santa Margarida de Montbui va anar en manifestació des del CAP Montbui fins al CAP Igualada, i aquest dimecres, professionals i usuaris s’hauran concentrat de nou, davant l’Hospital d’Igualada, per fer-nos costat els uns als altres i exigir els nostres drets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada