Ciutadana dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Mentre que a casa nostra recuperàvem la celebració de la tant nostrada revetlla de Sant Joan, com a esclat de vida que representa el solstici d’estiu, al sud d’aquesta Europa fortalesa, 2000 persones saltaven la tanca de Melilla, objectiu que mou -des de fa massa anys- totes aquelles persones que fugint de la guerra, la fam i la manca de drets, sospiren en arribar el que seria la seva terra promesa, el somni de viure a Europa. No obstant, en aquesta ocasió, 18 persones van perdre-hi la vida, al costat marroquí de la tanca de Melilla. 76 en van resultar ferides, 13 de gravetat, almenys 133 persones, la majoria sudanesos fugint de la guerra i la fam, van arribar al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI) de la ciutat autònoma, on 49 agents i 57 immigrants també van resultar ferits, segons dades oficials, al costat espanyol. També hi ha ferits entre les forces de seguretat marroquines i espanyoles.
Una
travessa desesperada
Aquests
fets han somogut nombroses consciències tant en l’àmbit moral com el polític,
doncs si bé ja fa temps que vivim el flux migratori del sud cap al nord per
aquest pas fronterer, i a les que s’hi van posar fins i tot concertines per
evitar-ho, els darrers temps alguna cosa està canviant i ens preocupa a les
persones que tenim consciència de la injusta divisió del món on el nord
depredador ha condemnat a la misèria i a la inanició els empobrits africans de
tota la vida, on els qui poden -els més joves- intenten fugir en una travessa desesperada,
llarga i complicada, per saltar -com sigui- al nord.
Uns
governs policials al servei del diner
Després de dos anys d’haver tancat les fronteres (no necessàriament pel COVID) el govern espanyol s’ha posat d’acord amb el regne alauita per a tornar-les a obrir. Les negociacions han estat ben opaques, amb decisions de fons que no s’expliquen a no ser que sigui per les estratègies de poder i subministres en aquest món globalitzat que consolida el predomini del poder econòmic mundial convertint els estats en còmplices policials, retallant drets i serveis per als seus objectius, i en aquesta aposta, o et situes al costat del poder o et pots veure condemnat a la marginació. I els estats membres?, en què es convertiran els estats membres?, doncs en aparells policials al servei dels interessos dels de sempre (bé, cada vegada més reduïts en nombre per la concentració de poder in crescendo).
Per
damunt de drets i les necessitats més bàsiques
Mentrestant
es celebra a Madrid una cimera de l’OTAN, una organització armada que ens
pensàvem ja no existiria, però que s’ha reforçat per poder defensar,
militarment, els privilegis dels poderosos, destruint el que calgui i a qui li
barri el pas en el seu camí de dominar el món. Torna l’economia de guerra, la
de la guerra dels recursos naturals en un planeta que dóna per viure-hi tothom
però que la usura i l’afany depredador dels poderosos, que han provocat un
col·lapse al planeta que ha deixat de ser sostenible i que condemna una bona
part de la humanitat a desaparèixer, mentre que els poderosos són cada vegada
més rics. De què els serviran els diners si no poden mantenir l’agricultura o
els elements bàsics per la vida?.
La
nostra convicció pacifista ens recorda que no hi ha guerres justes, ni
justificades ni preventives. El NO A LA GUERRA continua essent el nostre crit
més vigent que mai, perquè les guerres sempre les perden els pobles. Nosaltres,
de sempre, només hi posem els morts...
.jpeg)
Refugiats
de primera i de segona
Perquè
han pogut entrar a l’estat espanyol 124.000 persones que fugien de la guerra a
Ucraïna i n’hem mort a 37 que volien entrar a Espanya, porta d’Europa, fugint
de la guerra i de la fam al Sudan?. Perquè hi ha refugiats de primera i de
segona?. Perquè no hi ha hagut corredors humanitaris que els facilitessin la
fugida?. La única resposta és que s’apliquen polítiques racistes, per molt que
enarborin la bandera de la llibertat...
el
comunicat emès per la Comissió General de Justícia i Pau, la política de la
Unió Europea fa de les rutes migratòries trampes mortals on cada any s’hi cobren
milers de vides. Justícia i Pau recorda que darrere les persones que surten
dels seus països hi ha històries de guerra, gana i persecucions. Precisament
alguns dels que varen saltar la tanca estarien acollits al dret d’asil. La
Convenció de Ginebra obliga als estats membres a proporcionar protecció a
aquelles persones que “a causa de fundats temors de ser perseguides no puguin o
no vulguin acollir-se a la protecció del seu país, molts d’ells amb dubtós historial
en matèria de protecció de drets humans, mentre que per a les persones originàries de l’Àfrica
negra, Ceuta i Melilla són un territori vedat per l’asil.
Més
enllà d’exigir una investigació al govern, en el fons el problema és el de
posar fronteres entre les persones. És cert que hi ha màfies que poden
utilitzar aquestes persones desesperades per altres finalitats, però el que cal
fer és perseguir les màfies, no pas matar les persones i donar el problema per
resol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada