Ciutadana dempeus - Maribel Nogué i Felip -
El dia que Igualada va cridar: Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia |
Contra la repressió
Jo també he sortit al
carrer, per exemple, el 20 de setembre del 2017 quan varen intervenir
dependències de la Generalitat (havia sortit al carrer massa vegades exigint l’estatut
d’autonomia), i vaig sortir a votar en la jornada de l’1-O, i també per
protestar contra la brutal repressió que els poders fàctics de l’estat varen
exercir sobre la població de Catalunya, que tan sols exercia el seu dret a vot,
perseguint i castigant els cabdills de l’anomenat procés cap a l’independentisme.
Cal posar en qüestió el model econòmic.
Jo compartia, com
tantíssima gent, la necessitat d’un canvi total, sobretot a nivell social.
Farta de les privatitzacions en matèria de salut i ensenyament de les que la
Generalitat en té les plenes competències, farta de que es doni tota la culpa a
Madrid i que tot es redueixi a un tema de diners, a negociar més o menys
partides pressupostàries per a gestionar de forma autònoma. Però distingia entre
les legítimes demandes d’un poble que anhelava aquests canvis amb la
possibilitat real de que, a mans dels de sempre, a Catalunya no s’avançaria en
polítiques socials de fons, perquè el model liberal econòmic existent no es
posava en qüestió.
L’enemic fa servir la
democràcia per destruir-la
Tampoc he compartit
mai el discurs d’enfrontar Catalunya amb Madrid, perquè malgrat a la capital hi
estiguin concentrats tots els Ministeris i centres de poder, també hi ha
ciutadans i ciutadanes que són víctimes de les seves polítiques neoliberals, d’exclusió
social i de pèrdua de drets. Assenyalaré sempre que calgui el poder de l’Estat,
sobretot ara que la dreta més radical s’ha instal·lat a estaments que haurien d’exercir
les seves funcions suposadament de forma independent, però que s’han convertit
en el bastió per combatre aquells que es proposin discrepar d’allò que sempre
han representat: la unitat del territori, la monarquia o els lobbys de poder
fàctic que sempre han mantingut els seus privilegis.
Els serrells pendents
Potser sí que, en la
transició vàrem perdre alguns llençols com ara el dret d’autodeterminació o restituir
la República front la monarquia, però la gent que sortíem al carrer contra la
dictadura assumíem els quatre punts de l’Assemblea de Catalunya, és dir: La reivindicació
de les llibertats socials i polítiques; una amnistia per als presos polítics de
la dictadura; un restabliment de l’Estatut d’Autonomia de 1932, amb totes les
institucions implícites, com a pas previ per a l’autodeterminació; i també
coordinar aquestes accions amb les organitzacions democràtiques dels altres
pobles de l’estat espanyol.
Els nostres drets a
segon nivell
En l’esgotament del
sistema generat amb la constitució de 1978, més que res perquè la conjuntura
econòmica de predomini de les polítiques liberals que han aplicat els governs
fins i tot en nom de l’esquerra, ha menystingut les poques avantatges socials
que havíem aconseguit introduir. La inclusió d’aquests valors socials basats en
la Declaració Universal dels Drets Humans va fer possible la inserció dels
nouvinguts llavors a una societat que apostava per la diversitat cultural,
facilitant que molts d’ells s’hi integressin.
La immersió linguística - Un sol poble |
Potser és aquesta Catalunya la que hauríem de tenir present per fer país i superar una fragmentació real que no ajuda a superar els efectes de la brutal crisi, que persisteix després de la pandèmia, i que no resol els problemes de les persones que vivim i convivim en un mateix país. Una fragmentació ben diferent del concepte de diversitat i pluralitat que havia estat a l’ADN del pensament de les esquerres catalanes.
Hi ha altres alternatives
El federalisme ha passat de ser una opció desconeguda a ser, per una part important de la població, la millor solució per superar els problemes territorials i organitzatius a Espanya, per donar sortida al conflicte polític que hi ha plantejat a Catalunya o per resoldre problemes col·lectius a nivell europeu.
... i propostes
Això ens ho explicarà l’associació de Federalistes d’Esquerres que dimecres vinent farà la seva presentació a Igualada. La resposta, ens diuen, és el federalisme que promou els valors i les solucions federals, com la cooperació, la solidaritat, la democràcia multinivell, les sobiranies compartides, pel progrés de la societat, tant a Catalunya com arreu. I, certament, aquests són uns principis i valors que comparteixo..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada