Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip
Després
de 25 anys d’intensa activitat en el compromís solidari, aquest dissabte BAULA va
tancar el seu cicle en un ambient familiar i molt emotiu. Enrere quedava un
llarg camí de vivències, experiències i aprenentatges recordats ara després d’una
etapa que començava d’ençà la joventut, però contemplat ja des d’una mirada d’adults.
 |
| La gent de BAULA |
Mica en mica ens anàvem retrobant vells amics i
amigues, companys de viatge d’aquest trajecte que ha durat 25 anys. Al voltant
d’unes taules on compartíem un pa amb tomàquet, conversàvem animadament. Tothom
sabíem que es tractava d’un comiat, però també que no era un adéu per sempre.
Així ens ho recordava, en nom de tot el grup de
BAULA, en Rafa Sánchez en la seva emotiva intervenció. Va parlar d’una BAULA que
deixem enrere i que podrà estar buida de persones, però la deixem plena de
contingut. “En aquests 25 anys s’ha anar omplint de reunions, conferències,
viatges, sopars solidaris.. que ens han servit per ser crítics amb aquest
sistema universal que afecta a tants milions de persones, i que beneficia només
a uns pocs”. Va recordar el començament de Baula amb un projecte d’ajut a un menjador
infantil de Nicaragua “las ollas de soya” a Masaya, per continuar amb un
projecte d’electrificació a la Comunitat David Tejada, de Paiwas, per tal de
posar llum a la foscor de la nit d’algunes famílies però -sobretot- per
disposar d’electricitat en un petit dispensari on es realitzaven cures, i
necessitaven posar una nevera per la conservació de les vacunes. Més tard, al
mateix Paiwas, es va dur a tgerme el projecte “la casa del niño y la niña” per
endegar tot seguit una nova etapa amb CEF MUJER, a Panamà, becant a estudiants
indígenes per tal que poguessin desplaçar-se a la capital i exercir estudis secundaris
que només s’hi feien allà. L’ajut s’estenia també a la seva estada i manteniment, així com al
cost dels estudis, perquè llavors -a Panamà- éren privats”.
“Enmig de la nostra activitat vàrem haver de fer
una campanya d’urgència a tenor de l’Huracà Mitch que l’any 1998 va colpejar
amb força centreamèrica i -en particular- algunes de les comunitats en les que hi
havíem treballat”. En un temps rècord vàrem poder enviar-hi més d’un milió de
les antigues pessetes”, recordava.
Baula es va vincular aviat amb els Comitès Oscar
Romero, arribant a ser-ne els coordinadors de tots els C.O.R. de l’estat. És
que han begut del missatge d’Òscar Romero, aquest bisbe assassinat a El
Salvador i qualificat de màrtir per ser la veu dels sense veu tant a El
Salvador com a tota l’America Llatina, així com també el missatge del català
Pere Casaldàliga i tota la corrent de l’església anomenada “teologia de l’alliberament”.
ÉS allò de “les seves causes són les nostres causes”.
Més tard, de la mà de Josep Maria Pujol, explicava,
continuarem la nostra activitat a Rwanda. Els contactes que hi va deixar allà l’actual
rector de la Parròquia de Sant Maure va permetre un apropament a la realitat d’Àfrica
i aprofundir així en el que no és ja “el tercer món” sinó una realitat de països
empobrits.
Recordaven també l’activisme dut a terme, per exemple,
quan vàren penjar crespons negres als fanals denunciant el genocidi al Zaire, o
quan durant molts dilluns ens concentràvem fent sonar la sirena de guerra i s’escoltava
el bombardeig de la guerra dels Balcans, que ens posaven els pèls de punta, o les
cassolades contra la guerra a l’Iraq, o a les manifestacions contra la guerra...
Rafa Sánchez recordava també el compromís de
Baula amb la realitat que ens envolta: l’acollida d’un grup d’emigrants
africans on ajudàvem amb classes de llengua (o bàsicament suport afectiu), el
projecte de la Casa del Món que, a banda de donar classes de català i castellà,
el que es pretenia era establir llaços amb les dones de la comunitat magrebina,;
fins la nostra participació a “Som Poble” on, de la mà d’altres entitats i
persones particulars, hem treballat en el banc d’aliments...
En Rafa concloïa la valoració que, tant per a ell
mateix om per les companyes que
representava, havien significat aquests anys, perquè aquesta vivència els ha
servit per ser millor persones, per aprendre a tractar tothom per un igual
sense importar el seu color de pell, l’ètnia, la religió ni el sexe: crec, va
dir, que -en el fons- és el que hem intentat transmetre amb les nostre activitats,
perquè hem après que per ser efectius cal ser -sobretot- afectius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada