UNA VAGA FEMINISTA, PERQUÈ?

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -  

Ja és el segon any que, amb motiu de la commemoració del 8 de març com a Dia de les Dones, es convoca una vaga feminista, i podríem preguntar-nos perquè una vaga feminista, quina diferència hi ha entre una vaga laboral tradicional i una vaga feminista, perquè una vaga no és el mateix que una manifestació, és a dir, sortir al carrer, que de sortir al carrer ja fa molts anys que les dones hi sortim.

Molt més que una bretxa salarial

L’any passat ja es va posar l’accent de la reivindicació en la denúncia de la bretxa salarial, és a dir, la diferència retributiva que reben les dones per la mateixa la feina que fan els homes. Això ve de lluny, del concepte que es té del diferent rol assignat als homes i les dones en el sí de les famílies, on els homes representen la aportació econòmica més important i la aportació de les dones (a partir de la seva incorporació al món del treball remunerat) és concebuda com un complement i -en funció d’aquest rol- s’han establert feines de primera i feines de segona, amb retribucions diferenciades. No obstant, amb la gradual incorporació de les dones a determinats sectors professionals (mestres, metgesses, infermeres, etc...) i com a conseqüència de les seves lluites -no ho oblidem- han assolit un cert nivell salarial que -en aquests temps de crisi- fins i tot s’ha donat el cas d’haver-se invertit la situació, de forma que el salari de la dona ha estat la principal i més estable font d’ingressos en l’àmbit familiar.

Estendre la vaga a tots els àmbits

Amb tot, en la vaga feminista d’aquest any, pren més força la necessitat d’estendre la nostra vaga a sectors més enllà de l’àmbit laboral, doncs el treball quotidià que duem a terme pel sosteniment bàsic de les persones que conformem aquesta societat és una aportació substancial que no se’ns reconeix. Es vol posar l’accent als treballs de cura de les persones, la cura que recau en les pròpies dones sense cap estructura social o econòmica de recolzament. Tanmateix també es té en compte la realitat de les dones en altres sectors no catalogats típicament com a laborals, però que condicionen en gran manera la vida de moltes les dones, la seva supeditació a l’ordre establert, i que deriva en ser la principal víctima de la violència masclista així com altres violències, com ara la violència de l’exclusió.

Víctimes també de l’exclusió

També són qüestions que afecten les dones, a totes les dones que convivim en aquesta societat, per exemple: la Llei d’estrangeria i les fronteres imposades, el consum, les violències de gènere i la justícia patriarcal, la feminització de la pobresa, la relegació laboral a les tasques menys considerades i més mal pagades, els drets sexuals i reproductius, l’àmbit estudiantil, la cura d’infants i gent gran, la salut mental, etc...

Les mil i una raons

Hi ha un ampli argumentari que justifica la convocatòria d’aquesta vaga feminista: les 1560 dones que han estat assassinades els darrers 14 anys per violència masclista, on moltes d’elles no són contemplades en la Llei de Violència de Gènere; els milers de dones que, en tota la nostra diversitat, patim maltractaments en la vida sentimental perquè continuen veient-nos com a objectes i no com a subjectes que som; perquè la justícia és patriarcal i posa en dubte la nostra paraula, no ens creuen quan denunciem que hem estat agredides i es qüestiona el nostre testimoni, jutjant-nos a nosaltres i no als agressors; perquè la legislació vigent és insuficient i no s’aplica en la seva totalitat ni a estat dotada de recursos; perquè qui ens viola són homes que es creuen amos del nostre cos pretenent anul·lar-nos com a persones sols per mostrar als altres homes la seva masculinitat dominadora i violenta.

Raons de més per altres discriminacions

I també perquè les dones migrants en situació administrativa irregular estan especialment desprotegides front la violència sexual, donat que la denúncia pot suposar la apertura d’un expedient sancionador d’estrangeria o la detenció per la seva expulsió, i aquesta amenaça impedeix -a la pràctica- la possibilitat de buscar protecció i justícia; Perquè les condicions laborals de les treballadores de la llar internes augmenten la impunitat dels agressors; perquè no ens sentim segures en l’espai públic, en els espais d’oci o a la nit; perquè vivim experiències d’assetjament i agressions sexuals per part dels homes que creuen que aquests espais són seus; perquè -a banda- les dones migrants pateixen discriminació racista i xenòfoba en els espais públics i en els mitjans de transport, i són objecte de batudes racistes pel simple fet de ser migrants racialitzades; perquè es fan servir les noves tecnologies per assetjar i agredir les dones a través del ciberassetjament, que es dona en especial virulència contra les dones que es declarem feministes.

Per aquestes i moltes altres raons que no s’expliciten aquí, les dones d’arreu del món -aquest vuit de març- tornarem a fer una Vaga Feminista. Ens farem sentir perquè volem canviar el món, i ho aconseguirem perquè, tal com dèiem l’any passat: “si nosaltres ens aturem, es para el món”.

maribelanoia@gmail.com

TORNEN A SONAR TAMBORS DE GUERRA

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip

De fet ja fa dies que estem en un entorn bèl·lic permanent encara que no s’hagi declarat oficialment que estem en guerra. Els interessos dels senyors de la guerra, que basen el seu poder en la submissió del països quins recursos naturals cobegen, estan dominant el món. Ara, a Veneçuela, han trobat un nou enemic per continuar fent la guerra.

 Per damunt de tot, interessos

Després de les successives intervencions militars als països de l’Orient Mitjà, des de l’Afganistan a Síria, passant per Irak, la ambició insaciable dels EE.UU per fer-se amb els recursos naturals del planeta, no té fi, ni escrúpols, ni entranyes, ni els importen les seqüeles de destrucció i mort que la seva macabra estela va deixant al seu pas. El que els importa és fer negoci pel consum propi i dels seus països i aliats, així com -de passada- alimentar la indústria d’armament dels seus socis per vendre-les fins i tot als països suposadament enemics en la contesa,. No els ha importat tampoc jugar amb allò tan sagrat per alguns com ara la democràcia i els seus valors estendard en la de defensa dels drets humans i les llibertats.

Veneçuela, l’enemic avui

La amiga i periodista persa Nazanin Armanian, en el seu  article : “Les nou raons dels EUA per declara la guerra a Veneçuela” torna a donar en el clau per una anàlisi quins arguments no pertanyen al discurs dominant que ens volen fer creure per la televisió. Mentre els ciutadans i ciutadanes de Veneçuela ens informen sobre les causes internes de la actual crisi d’aquest país, l’interès mostrat per les potencies mundials (que ignoren la gravíssima situació humanitària del Sudan, Iemen o el Congo) ens indiquen que existeixen raons complementàries. Les magnífiques relacions de Donald Trump i els seus aliats amb el regne del terror saudí ens revelen l’ estafa dels deus “valors democràtics”. Tant els EUA com l’actual poder d’Europa consideren enemics aquells estats que es resisteixen a les seves pretensions colonitzadores.

Les nou raons de Trump

Els recursos naturals és la primera d’aquestes nou raons. Veneçuela posseeix la reserva d’or més gran del món, a banda de diamants, ferro, coure, alumini, la bauxita, el coltán,  l’urani o el gas. Un patrimoni natural extraordinari i també molta aigua dolça, encara que la joia de la corona sigui el petroli. Veneçuela és qui té el 24 % de les reserves de la OPEP, per damunt de l’Aràbia Saudí.

La segona és la presència de Xina i Rússia a Veneçuela. A Trump no li agraden els excessius llaços econòmics que té amb la Xina, país que és el més gran creditor. Els bancs xinesos han deixat més diners als països de Llatinoamèrica que el Banc Mundial. Rússia també té acords de cooperació militar, cultural i econòmica amb Veneçuela. Amb una inversió de 17.000 milions de dòlars des de 1999, ha negociat amb Caracas un préstec de 6.000 milions de dòlars per començar a pagar-lo a partir del 2023, i ha condonat 2000 milions de dòlars del deute de Veneçuela a canvi d’enfortir la presència de Rosneff al mercat del país.

Els fracassos a l’Orient Mitjà i el retorn a Amèrica és el tercer punt. Malgrat les devastadores agressions militars dels EUA i els seus aliats, de destruir la vida de prop de 100 milions de persones a l’Orient Mitjà i enfonsar les economies dels invasors, Whashington no ha pogut controlar Irak, Afganistan, Yemen, Líbia, Sudan o Síria degut a la presència contundent d’altres actors mundials i regionals als mateixos escenaris. Recuperar Llatinoamèrica era el seu objectiu. El cop d’estat contra la presidenta de Brasil Dilma Rousseff, l’empresonament de Lula i la presa de poder de Brasil per l’ultra dretà Bolsonaro, segur tenen molt a veure que Brasil fos una de les lletres de BRICS (aliança geoeconòmica de les cinc economies emergents més importants del món dirigides per Xina i Rússia).

Acabar amb el projecte d’integració econòmica del MERCOSUR, és a dir, desmantellar el Petrocaribe, la iniciativa de Veneçuela llençada el 2005 per subministrar 100.000 barrils de petroli diaris, als països de la regió, en condicions de pagament preferencial. Trump, a banda de voler les reserves d’altres països, pretén dominar el mercat de l’energia...

Debilitar el Tractat de comerç dels Pobles, ALBA, que és una alternativa al ALCA, el tractat de lliure comerç promogut pels EUA.

Evitar més cops al petrodòlar. Veneçuela ja comercialitza el seu petroli en Yuan (moneda xinesa), ruple (moneda russa) i també la rupia índia el que suposa u desdolarització del  comerç mundial  el debilitament de l’hegemonia financera dels EUA.

La necessitat de Trump de tenir la “seva guerra”. Tots els Presidents del EUA han de  tenir al menys una guerra. Avui Trump no està sol. Per primera vegada li donen suport el Partit Demòcrata, Europa i la gran part dels règims de Sudamèrica. Trump, que entrava a la història pel seu mur, ho farà també per Veneçuela?, es pregunta Nazanin.

I la novena raó és la pressió del lobby proisraelià a Llatinoamèrica. Contra la presència d’Iran. Perquè amb la reimposició dels càstigs a l’Iran, des del 2018 un sector de la república islàmica torna a mirar al país bolivarià, fins i tot anuncia l’enviament de vaixells de guerra a les seves aigües. I la premsa dels EUA ja parla obertament del complot de Trump-Guaidó teixit de forma secreta, perquè per dur a terme els seus objectius, ja fa temps que han preparat els seus líders. En aquest sentit, varen contactar amb Guaidó per estrangular l’economia de Veneçuela baixant el preu del petroli.

Mentrestant, i fent el seguidisme de la política europea al servei dels EUA, ja ens tornen a implicar en la guerra. Ahir, avui i sempre: NO A LA GUERRA.

maribelanoia@gmail.com