LES DONES, SEMPRE EN EL PUNT DE MIRA

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Què hem fet les dones?, perquè tothom parla de nosaltres com si realment els preocupes la situació que vivim en el dia a dia?, que pretenen amb tant de control?, és que som un perill?, perquè?, per qui?.

Perquè temen les dones?

D’ençà que les dones ens hem decidit a ocupar també l’espai públic sembla que tot hagi de trontollar. El nostre potencial és indiscutible, la nostra aportació imprescindible i necessària, llavors, perquè la temen?.

Vigilades, sota control

Segons consta a la història, i que ens ha arribat fins avui, ja fórem un perill, o això sembla, a l’època de la inquisició. Pels nostres coneixements sobre la salut i la cura de les persones passaríem a ser perseguides per tal d’imposar-se un model d’exercir el que ha esdevingut la medicina des de la intervenció exterior, masculina –per suposat- en particular sobre el cos de les dones. Què es volia impedir?, millor dit, què es pretenia controlar?.

La salut de les dones més enllà

La salut de les dones sempre s’ha abordat des de l’exclusivitat de les funcions orgàniques de la reproducció de l’espècie, mai des d’un concepte més global de la salut com ho defineix per exemple la OMS: un estat de benestar complet físic, mental i social, i no tan sols l’absència de malaltia o condició patològica.

Tutelades pel mascle de torn

Des del pensament patriarcal dominant sempre s’ha considerat que el cos de la dona no li pertany a ella mateixa, sinó que ha d’estar tutelat pel mascle de torn, ja sigui la parella o marit, el pare o germà en l’entorn familiar o també, i des d’una jerarquia institucional en l’àmbit públic, una tutela de tipus mèdic, judicial o fins i tot religiós, en certes estructures socials on encara s’hi defensa un model social en que les dones hem de tenir una posició de subordinació, la pròpia de l’estructura patriarcal i masclista que fa anys i anys impregna les condicions de vida de les dones. Perquè es tracta a la dona com a menor d’edat en quan a decidir sobre sí mateixa?. Perquè aquesta tossudesa en intervenir en el cos de les dones?.

Es trenquen esquemes ancestrals

Quan a partir del reconeixement dels drets humans per tothom -amb les lluites i reivindicacions de les mateixes dones-, s’han forçat avenços en drets igualitaris en espais socials plurals i diversos, alguns esquemes han grinyolat obligant -també als homes- a un canvi de mentalitat.

Ressorgeix amb força la misogínia

Sembla però que, des del fons de les cloaques d’aquells poders de sempre es resisteixen a reconèixer a les dones com a éssers vius destinats a donar vida, començant per les seves pròpies mares, negant-los la condició de éssers humans i –per tant- persones amb consciència i drets.

Som víctimes de la violència masclista

Sortosament, després dels disbarats proposats per VOX per condicionar la nova Junta d’Andalusia, amb propostes absolutament retrògrades i antidemocràtiques, particularment pel que fa referència a les mesures per eradicar la violència masclista des d’unes polítiques de gènere que són encara del tot insuficients (només cal constatar com es continuen produint assassinats de dones a mans de les seves parelles o ex-parelles sentimentals), les dones han omplert els carrers i places no sols de totes les ciutats andaluses, sinó d’arreu del nostre país, aixecant el nostre crit en defensa i exigència d’aquelles polítiques que van destinades a pal·liar i prevenir els efectes que la violència masclista provoca a la societat, particularment sobre les dones i els infants.

Ens tenim les unes a les altres, i més

Els drets de les dones i la seva implantació a la nostra societat han vingut per quedar-se, i no hi ha ni hi haurà noves onades de misogínia que ho impedeixin, vinguin d’ on vinguin. I en aquesta travessa no estem soles, perquè ens fan costat molts homes que, amb la amenaça de pèrdua dels nostres drets, hi veuen també una amenaça dels seus propis i de la mateixa democràcia.

Sense les dones no hi ha democràcia

Perquè ens hi va el mateix fonament en què es sustenten les societats democràtiques, doncs sense les dones no és possible parlar ni de democràcia. Potser per això estem en el punt de mira, perquè som la garantia de la defensa d’uns valors i d’uns drets que, els enemics de la democràcia, es volen carregar. Ens hi va la mateixa vida, ho sabem, ho diem ben alt i al carrer. Ni un pas enrere. Ens volem vives. No passaran.

maribelanoia@gmail.com

SUBTILESES D'UN MISSATGE SUBLIMINAL NOCIU

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip.

Sembla mentida, després de les eleccions andaluses, amb la aparició de VOX a un parlament democràtic i, d’ acord amb la correlació de forces polítiques per poder formar govern, aquesta formació ultradretana s’ha erigit en clau per tal que conformar un govern del PP i Ciutadans, amb unes demandes que no tenen res a veure amb els drets democràtics que regeixen a partir de la Constitució de 1978. 

Per jugar hi ha regles a complir

Si hom accepta les regles del joc les ha de respectar, com quan hem fet una partida de parxís amb la família aquests dies: se surt de casa amb el cinc posat o s’ha de sortir per dau, se’n compten set o dotze quan surt el sis i ja no tens cap fitxa a casa, vint en ocupar una casella ocupada per altra i que envies a casa (no m’ agrada parlar de matar, en castellà en diuen “comer”), o deu si una fitxa arriba a destinació. Les normes estan fixades i si algú se les salta és un trampós.
“Jugar” a democràcia

Així hauria de ser per aquelles formacions polítiques que decideixen entrar a les institucions i el seu govern fent servir les regles democràtiques que ens hem dotat, i cal desemmascarar què i qui s’amaga darrera determinats jugadors que no sols fan trampa sinó que estafen la societat que els ha permès “jugar” a la democràcia i presentar-se a les eleccions.

                                             Un PP a la deriva

Ja fa temps que, la deriva antidemocràtica d’un PP que havia estat una dreta constitucional i, després d’una deriva de corrupció estructural, ha permès que ressorgeixin desenfrenats els vells fantasmes del franquisme -que romanien callats- i s’ancorés la ultradreta que sempre ha blasmat de la democràcia i de la transició de 1978. En aquest sentit no és d’estranyar la designació del Coronel Diego Pérez de los Cobos, com a coordinador policial dels fets de l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya, un personatge conegut vinculat als fets colpistes del 23-F de 1981 pel seu suport al Coronel Tejero en la seva temptativa de Cop d’Estat.

L’economia liberal per sobre els valors

Potser ens podríem preguntar si realment va ser una temptativa, perquè la veritat, les legítimes aspiracions de progrés que albiràvem la generació antifranquista que va fer possible la modèlica transició a la democràcia, ha anat perdent llençols pel camí per la imposició de les modes del liberalisme econòmic, que ha anat desmantellant serveis públics i llocs de treball de grans empreses, per atomitzar el mercat de treball fins la precarietat d’avui dia i deteriorar –a consciència- la qualitat de les prestacions socials serveis públics assolits amb molt d’esforç i lluites dels obrers i de les persones demòcrates de convicció.

S’han tret la mascareta

A la fi, els ultradretans de VOX s’han tret la careta i han mostrat el seu veritable rostre. Es tracta d’un veritable cop d’estat antidemocràtic. No han entrat els tancs al Congrés dels Diputats però sí els seus objectius, que s’han colat a través de les urnes. El seu és un discurs xenòfob (rebuig a l’estranger), racista (rebuig a les altres ètnies que la pròpia), el seu –no obstant- és més aviat d’aporofòbia (rebuig als pobres). Però promou sobretot la homofòbia (el rebuig a les dones en un rol diferent que no sigui el de reproducció de l’espècie humana al servei de l’home i als homes que no són heterosexuals “com cal”).

Una croada contra el feminisme

Els drets de les dones tornarien a les catacumbes, derogarien les mesures que protegeixen les lleis d’eradicació de la violència de gènere i es protegiria la violència domèstica, als homes també (pobres discriminats...). Com si les dones que any rere any, i dia a dia, perden la seva vida a mans de cràpules pel simple fet de ser dones.

La supremacia dels elegits

Les feministes i els immigrants són els seus enemics, diuen, i han mostrat la seva destral de guerra. Però totes les dones i els homes de bé que defensem no ja els valors democràtics sinó els mateixos drets humans ens hem alçat i ens trobaran dempeus per impedir aquesta barbàrie.

En defensa de la vida mateixa

Ni un pas enrere en relació als drets de les dones, a la solidaritat necessària per aquelles persones que fugen de la fam o l’horror, una manca de futur i la destrucció dels seus països d’origen per mor d’unes guerres promogudes pel poder econòmic d’occident. No a les guerres i no a l’espoli de recursos naturals del planeta per la usura capitalista. Sí a la vida: els infants, els joves, els homes i dones, les persones grans i els animals, tothom ha de poder viure en aquest planeta, per això cal poder viure en pau i amb un desenvolupament sostenible.

maribelanoia@gmail.com

Nota: Després de redactar aquest article han sortit a la llum les condicions que imposa VOX per recolzar la investidura del President del PP per a la Junta Andalusia. Potser encara m’he quedat curta, però com deia el títol escollit, el missatge subliminal era del tot nociu. Ara ja sense ni subtileses.