IGUALADA NO ÉS UNA MARCA COMERCIAL

CIUTADANA DEMPEUS                                                                    MARIBEL NOGUÉ i FELIP

Molt s’ha dit i escrit sobre el sentit tan particular que diuen tenim a Igualada, que si Igualada sols es mira el melic, que a fora d’Igualada les coses són diferents, però a Igualada no, Igualada és Igualada, i sols són considerats igualadins si pertanyen a famílies indiscutiblement igualadines. Consideració a banda seria contemplar la possibilitat de que també hi ha igualadines, perquè –excepte les dones religioses o de casa bé- poc han comptat en el que s’ha escrit sobre la història d’ Igualada.

El “pedigrí” igualadí

El jovent ha trobat una forma actual de definir-ho, els qualifiquen com els ITV, els Igualadins de Tota la Vida, vaja. Aquesta és la gran fal·làcia que ens han volgut fer creure per tal que ens mantinguéssim en un infantilisme immadur, crèdul, obedient i poc crític amb el poder, fent servir aquella resignació tant típica de l’educació viscuda als col·legis religiosos de la ciutat, com Déu mana, vaja...

Retorn a la “normalitat” convergent

Ara, els de sempre, els que van escopir verí de les experiències de govern municipal del tripartit (1992-1995) o de l’Entesa per Igualada (1999-2011), han tornat la normalitat a l’Ajuntament, una normalitat en la forma de fer política al més estil conservador “com havia estat sempre”, només faltaria.... Han aparcat els projectes endegats pel govern que l’ha precedit i, com cal, han posat unes altres bases per fer política d’acord amb els seus interessos.

L’endeutament d’un Ajuntament sols es pot jutjar per les seves obres

Primer criticar l’endeutament de l’Ajuntament, com si quan es compra un pis i es fa una hipoteca a llarg termini no fos una inversió de futur (bé, en les circumstàncies actuals seria diferent, però com a exemple ens serveix). Les retallades i les seves conseqüències han marcat la política del govern de CIU. S’han destinats molts recursos a cobrir algunes retallades del govern homònim a la Generalitat, com ara els ajuts per beques menjador o per facilitar llibres de text a tot l’alumnat, un ajut que -malgrat tot- s’ha reduït, i s’han tancat Escoles Bressol perquè “diuen” que no hi ha demanda.

Una intervenció política per ajustar desequilibris

Un Ajuntament ha de tenir capacitat d’intervenir per transformar realitats urbanes o socials tenint en compte les necessitats de la població, però pel que fa als temes socials sols ha tingut una actitud passiva, o millor dit, activa per reduir costos encara que sigui a costa de retallar emoluments i augmentar ratios de la tasca de professionals com ara el personal sanitari i no sanitari de l’Hospital: els números han de quadrar com sigui, tot sigui per posar-se la medalla encara que hagin empitjorat les seves condicions de treball i s’incrementin les llistes d’espera... És clar, així es dóna pas a la privada amb recursos públics. Aquest és el seu model.

Llum verda als qui continuen especulant sobre el sòl

Una passivitat activa han tingut també en actituds d’actuació urbanística, doncs no han afrontat cap POUM per regular l’ordre urbanístic en funció dels interessos de la ciutat, i això ha permès de posar-se als peus de les iniciatives privades que li han demanat “a la carta” modificacions urbanístiques de bisturí, ajustant normatives urbanístiques a la mida dels interessos de Mercadona, del supermercat que anirà davant l’estació d’Autobusos, o de subvencions previstes per la rehabilitació del Barri de Sant Agustí que han estat atorgades a un conegut especulador per rehabilitar un edifici modernista...  Per no parlar del benefici que estan traient alguns especuladors de solars -que el moment no permet edificar i fer negoci- convertint els seus solars en espai per a zones blanques, contribuint entre tots –això sí- a arranjar el seu solar abandonat i a donar-los beneficis en concepte de lloguer o de descomptes de l’IBI.

Marca Igualada, un llibre de regal

Per Sant Jordi, l’Alcalde Marc Castells regalava un llibre per explicar “La ciutat que estem fent” amb el títol “Marca Igualada” com si fos un aparador de productes en venda. Començant per ell mateix que es presenta com a improvisat maniquí de moda d’aquesta Marca Igualada.

Valors i valors

Sr. Castells, Igualada no està en venda, Igualada és molt més que un producte sotmès a les regles de mercat de la oferta i la demanda, a Igualada hi viuen persones amb necessitats i ganes de treballar per poder viure del seu propi treball, i ho volen fer dignament totes aquelles que conformen la ciutadania real, i no sols aquells que disposen d’una mena de carnet discrecional. L’únic punt de mira de la reactivació econòmica està fixada en l’empresariat. Ja sabem que les empreses és el marc on es pot generar riquesa, però una visió unilateral de l’empresari obvia la demanda que hi ha també de llocs de treball per tothom, no sols als qui prenen la iniciativa i que malden per obrir-se pas en aquest marc econòmic globalitzat del que la política que vostè representa n’és còmplice. Les empreses han de generar també llocs de treball que no siguin la feina escombraries basada en la (precarietat i justesa salarial o l’explotació en més hores de les convingudes i sense remuneració, etc...).

Una altra “marca” per Igualada     

Les persones que formem la ciutat d’Igualada, totes sense excepció, aspirem a un lloc de treball i a una protecció social digne (prestació en cas d’atur, malaltia o jubilació) i que, com diu Dario Castañé (cap de llista de la confluència Decidim Igualada), la ciutat d’Igualada no sigui l’escenari d’un gran anunci de la Marca Igualada, sinó que la millor marca siguin els igualadins i igualadines que la conformen, i que puguin viure amb orgull la seva ciutat fent-la seva.

Decidim Igualada, un experiment de futur

Sr. Marc Castells, tot i que Artur Mas, en la seva recent visita a la ciutat, negava que a Igualada s’hi poguessin fer experiments, li garanteixo que Decidim Igualada és un extraordinari laboratori emocionant i engrescador, amb valors, ja ho crec!, però li asseguro que els valors que ens inspiren són molt diferents dels que vostè diu defensar en la campanya electroral, doncs la nostra prioritat no són els interessos econòmics dels bancs i les empreses, sinó que –per nosaltres- són “Primer les Persones”.

maribelanoia@gmail.com