CIUTADANA DEMPEUS MARIBEL NOGUÉ i FELIP
El
resultat de les eleccions municipals dutes a terme aquest diumenge passat donen
per a reflexionar -en profunditat- sobre la democràcia en sí, aquest sentit d’organització
social que ve de l’antiga cultura grega, on democràcia significa “govern del
poble”. En aquest sentit, darrerament sembla ser que es posa en qüestió el
sistema democràtic sorgit de la transició dels anys setanta. Per una banda, es
van trobant formes noves per la elaboració de les candidatures superant les
tradicionals dels Partits Polítics amb llistes tancades, i per l’altra s’ha
cercat la confluència a l’hora de concebre el programa que li cal a cada
ciutat.
El
15-M com a punt de partida
L’ impuls de la gran mobilització del 15-M
de fa quare anys ha anat fent camí de forma diferent a cada poble i/o ciutat
on, bàsicament la gent jove, s’ha proposat trencar la barrera dels límits
heretats en una transició -que molts d’ells no van viure- en la que es va
negociar una sortida pactada a la dictadura franquista en comptes d’una
ruptura.
Prou
de pactes inexplicables
Avui ja tenim els regidors electes i, en
molts municipis, disposar de l’Alcaldia no necessita de pactes posteriors, en
tot cas, quan n’hi hagin, no seran ja els pactes des de la direcció dels
partits, inexplicables massa vegades, sinó la cerca de l’acord en funció de la
coincidència programàtica o no. Però ens podríem preguntar: la màxima d’una
persona un vot es reflecteix en el seu resultat?.
L’abstenció,
massa gent exclosa
Prenent com a exemple la ciutat d’Igualada
tenim un cens de 28.269 electors, dels quals han emès el seu vot 16.676
persones, un 58,99 %. Alguns diuen que la participació ha crescut i la valoren
positivament. Jo el que veig és que un 41,01 % de persones s’han quedat fora,
perquè han volgut o per altres causes –d’acord- però no sabem la seva opinió i,
per alguna raó, no fan seva la gestió dels afers comuns de la seva ciutat.
Diferent
preu regidor/a
No obstant, els percentatges aplicats per
cada candidatura s’apliquen sobre les persones que han votat. Així, el 45,65 %
de vots que es calcula ha tret CIU és
–en realitat- un 37,39 sobre el cens, permetent-li governar –mercès a la Llei
d’Hondt- amb majoria absoluta. En aquest cas, però, la màxima d’una persona un
vot no es compleix perquè, per exemple, per cada regidor de CIU han fet falta
630 vots, mentre que el preu dels regidors del PSC és de 992 vots per regidor,
per a ERC és de 828 vots per regidor, per la CUP de 517 vots per regidor i pel
PP o Decidim més de mil vots per assolir un sol regidor.
Interessos
de partit o govern de ciutat
Amb independència de que la matemàtica
electoral permeti accions de govern unilaterals, o sigui, aplicar polítiques
partidàries com una piconadora per damunt de la resta de representants
municipals. La societat és plural, i com a tal cal una amplitud de mires per
tal que ningú resti exclòs. Està clar que aquesta intenció la pretenen
–bàsicament- les polítiques d’esquerres, perquè a la dreta ja li va bé que uns
pocs continuïn fent els seus negocis i que la resta s’hagi de sotmetre a les
regles de mercat, per exemple: si no hi ha demanda d’Escoles Bressol doncs no
s’hi fa oferta, encara que el cens de població infantil ho indiqui com una
exigència de responsabilitat si hom està convençut d’allò que és i ha de
conformar un servei públic.
Democràcia
real, ja!
La radicalitat democràtica que s’exigeix
avui no permetrà, per exemple, que es repeteixi una gestió municipal que
continuï en la opacitat, doncs la gent ha sortit al carrer farta reclamant
participació i transparència, si més no per un aprofundiment del sentit
democràtic més pregon que anhelen i continuaran anhelant.
Fora
els feixistes dels Ajuntaments
Si més no podem vanagloriar-nos de la
responsabilitat democràtica demostrada en fer fora de les institucions
democràtiques qui en blasma però les fa servir per pervertir el seu sentit més noble.
Els feixistes no seran a cap Ajuntament de la comarca de l’Anoia, i no hauríem
de permetre que fossin enlloc. Cal tenir memòria i tenir present els episodis
més abominables i vergonyants que han deixat en la història de la humanitat.
Una
regeneració democràtica irreversible
La ciutat de Barcelona, la de Madrid, la de
València o a Galícia (on les Marees Atlàntiques han irromput amb força a
Santiago de Compostela, A Coruña o El Ferrol), per exemple, ens mostren que la
regeneració democràtica sorgida aquell 15-M s’obre pas a una societat que ha
sortit al carrer i que no accepta l’endarreriment en drets democràtics que
estem patint de la mà del govern del PP, o la privatització de serveis bàsics
com l’educació o la salut a la que ens va portant el govern de CIU a la
Generalitat. La regeneració democràtica està en marxa, camina a pas decidit i
no té marxa enrere, i acabo citant en Lluís Llach: Companys, si enyoreu les
primaveres lliures, amb vosaltres vull anar, que per poder-les viure jo me n’he
fet soldat”.
