LA VIOLÈNCIA QUOTIDIANA

MARIBEL NOGUÉ i FELIP

En pocs dies hem viscut noves morts víctimes de la violència masclista, unes morts que passen a formar part de la llarga llista de dones que han perdut la vida a mans de les seves parelles sentimentals. Després dels fets, però, cal afrontar-ne les conseqüències: quina és la actuació policial adient per trobar culpables i posar-los a mans de la justícia, o veure a qui es delega la cura dels infants menors que han deixat enrere quan n’hi ha. El que les lleis no tindran en compte és l’autèntic calvari viscut per aquestes dones -des de la solitud i el patiment callat- enmig d’unes parets pensades per donar l’escalf propi d’una llar, però que tan sols han acollit els plors i la por -des del desesper i la impotència- tot tement un desenllaç anunciat a partir de les constants amenaces rebudes per l’agressor.

Un altre 25-N per eradicar la violència masclista

Cada any, amb motiu de la commemoració del 25 de novembre, Dia Internacional per l’eradicació de la violència vers les dones, servem uns moments per la memòria de les víctimes de la violència masclista, i assenyalem aquests fets -com a delicte que són – apel·lant a la justícia, que és el que toca. Cada any també, però, denunciem les causes que provoquen aquesta epidèmia i en vindiquem la implicació dels poders públics per tal que duguin a terme aquelles polítiques que permetin afrontar aquesta xacra social des de la prevenció.

 Situacions flagrants que ens queden lluny

Amb la globalització de la informació ens arriben molts cassos extrems i flagrants que es donen –i que sempre s’han donat- a molts indrets del món: violacions, menors obligades a casar-se amb adults, segrests de dones i nenes com a botí de guerra, aplicacions d’antigues costums tribals com ara les lapidacions o les ablacions, etc...  Tots aquests fets reals ens indignen i ens remouen la nostra consciència fins al fons, i potser pensem que ens queden lluny, però hauríem de ser conscients de que, potser més sofisticat, la discriminació i la violència masclista ens envaeix constantment en el nostre dia a dia també aquí.

Situacions més subtils que tenim a prop

Enguany, des de la MICOD (Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena), s’ha endegat una campanya publicitària adreçada majoritàriament als joves donat que és quan es comencen a donar comportaments que reprodueixen vells esquemes de dominació vers la dona sota el paraigua de l’amor (el meravellós prínceps blaus dels contes). Als cartells s’hi contemplen moltes situacions quotidianes que denoten un comportament masclista, conté una diagnosi i s’hi dóna una resposta per tal de fer-hi front. Així tenim, per exemple, que: “Exigir a la parella tenir relacions sexuals i, a més a més, sense usar preservatiu, és una imposició i una irresponsabilitat”; o bé que “T’he esborrat els contactes dels teus ex... No els vols per a res...”, perquè no es té en compte que hi ha coses que són d’una mateixa i a ningú més li importa; o bé que “Rebre constantment missatges al mòbil preguntant què estàs fent, o bé on ets? vol dir que la relació no està basada en la confiança i que no es respecta el propi espai ni la intimitat”. Quan diuen “Massa curta la faldilla, que vols que els meus amics et mirin el cul?, es nega el fet que -ningú més que una mateixa- decideix sobre el seu propi cos; o bé que “Tocar el cul a alguna persona aprofitant la foscor de les discoteca, el carrer o el transport públic és un abús i no s’ha de permetre”, cosa que passa sovint entre adults.

Una campanya que ens interpel·la en el dia a dia

El denominador comú d’aquesta campanya és una apel·lació a cadascuna de nosaltres (i a cadascun també) a fer front al que, malgrat se’ns presenti dintre la normalitat i d’hàbits de sempre, encobreixen un llenguatge i comportaments masclistes. En les converses de cada dia, ja sigui en relacions de treball, d’escola, d’anar a comprar, de relacions socials o d’amistat, no és poden admetre comentaris masclistes ni sexistes. Fins i tot quan tenim un enuig -i ens quedaríem alleugerats insultant qui ens ha ofès- fent servir els tacos de sempre –tacos que hem emprat fins i tot les dones- i no tenim en compte que són improperis pensats per humiliar i degradar les mateixes dones per la seva condició sexual i/o de maternitat. 

Canalitzar el nostre enuig sense insults sexistes 

Potser caldrà fer anar l’enginy i trobar noves frases que puguin descarregar impulsivament els nostres ànims ofesos (a fe de món que –tant a nivell individual com a nivell col·lectiu de país- més d’una vegada els deixaríem anar perquè algunes ofenses són de l’alçada d’un campanar i a un nivell sofisticat de grolleria barroera).

 El Manifest de la Xarxa Feminista

Entre d’altres situacions, en el manifest feminista d’aquest 25 de novembre es denuncia la globalització de les violències masclistes contra les dones i les nenes: “denunciem i manifestem el nostre rebuig a la manca de reacció social i política front els assassinats de les dones, uns assassinats que no s’aturen any rere any; denunciem la No credibilitat de la paraula de les dones; denunciem la reducció de les ordres de protecció per a les dones; denunciem la impunitat de les expressions i comportaments neomasclistes que envaeixen els discursos públics generant confusió i propagant creences enganyoses sobre la violència masclista; o denunciem la invisibilització i menysvaloració de les tasques de cura i civilització realitzades majoritàriament per les dones, enfront la hipocresia d’incloure al PIB de l’estat el producte econòmic de la prostitució...

Som tan valuoses que no tenim preu

I afirma, entre altres conclusions, que “seguim i seguirem lliures, insubmises, rebels i amoroses, lluitadores pacífiques, diverses riques, valentes”. Perquè som tan valuoses, que malgrat se’ns vulgui integrar a la economia de mercat, les dones no tenim preu.