Potser un poc de tafaneria, talment com un impuls irrefrenable per conèixer-ho tot, de molt joveneta em vaig afeccionar a llegir el diari. El meu afany de saber era tan gran que no en tenia prou i vaig haver d’endinsar-me en el món dels llibres, tan se val que fossin d’autor o d’autora (molt poquets en aquella època), d’assaig, d’història, tesis que desenvolupaven conceptes, relats d’alguna història viscuda o una novel·la on s’hi barreja tot plegat. Gairebé tot es troba als llibres, però encara hi havia moltes respostes que se’m feien escadusseres de trobar, sobretot perquè no hi veia reflectit tot quan em bullia pel meu cap inquiet.
Malgrat atresorar tanta riquesa, el final d’un llibre és prou trist donat que, encara que hagi rebut l’escalf de les nostres mans unes bones estones, com a molt està predestinat a restar adormit a la prestatgeria sinó és que ha tingut pitjor sort i ha passat directament a format part del moble del menjador com element decoratiu.
Emprendre el viatge del llibre que t’has proposat dur a terme, en moments on el ritme trepidant dels nostres dies permet deixar-se portar pels arguments o protagonistes que el seu autor o autora et mena a través de les seves pàgines, pot esdevenir un plaer. Però també pot esdevenir un plaer situar-te a l’altra cantó, és a dir, posar-te davant l’ordinador i deixar-se anar.
Un dia vaig decidir que, de la mateixa manera que els escriptors deien allò que pensaven amb independència de si hi estaves o no d’acord, bé podia fer-ho jo. I heus aquí com em vaig trobar amb un full en blanc davant la màquina d’escriure, amb un impuls irrefrenable de fer anar les seves tecles que no paraven d’enfilar paraules, frases i paràgrafs, fins desenvolupar aquell pensament que no m’atrevia a manifestar en veu alta i que, un cop escrit, adquiria la mateixa carta de naturalesa que tot allò que llegia dels demés.
Els arguments sortien sols, passats pel sedàs d’un pensament de dona forjat de forma autodidacta a partir d’observar la vida des d’un anàlisi amb perspectiva de gènere. Sovint hi trobo aquelles respostes que de jove em delia de trobar, les que cercava en els llibres i resulta que eren dintre meu. Sense els llibres, però, no hauria pas aconseguit la clau per entrar-hi.
El mercat del llibre ofereix avui, afortunadament, molts llibres d’autora posant-nos al descobert tot un món que ens era amagat. Sovint el llenguatge emprat em connecta molt més, per això he anat adquirint aquella confiança amb mi mateixa suficient com per decidir-me a comunicar allò que penso. No m’ho vull quedar per mi perquè sé que moltes dones s’hi senten identificades. És un pacte a dos, tu escrius i jo et llegeixo i a l’inrevés, jo escric i tu em llegeixes. Compartir ens fa més fortes i ens permet anar obrint-nos pas en aquest món tan poc humà on les dones, malgrat s’imposin sobre el paper totes les lleis d’igualtat possibles, encara ens sentim força excloses.
Maribel Nogué i Felip
Publicat a la revista Ateneu Tots del mes d’abril de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada