Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
L’emigració és un fenomen
antic i també un dret humà. Les raons per les que les persones abandonen els
seus llocs d’origen per millorar les seves condicions de vida són diverses, els
detonants de l’actual migració que vivim prové tan de circumstàncies bèl·liques
com les econòmiques derivades d’uns països empobrits per les polítiques
depredadores d’un poder econòmic que no té límit d’usura encara que hagin
d’acabar amb la vida del mateix planeta.
Un present i un futur
incerts
Les persones migrants viuen amb el temor i
la incertesa d’un present i un futur incert, havent d’adaptar-se a idiomes,
cultures, estils de vida i alimentació diferents. També han de suportar el
sentiment de fracàs per les dificultats que troben per accedir al mercat
laboral, de por a quedar sotmesos a les màfies que s’aprofiten de la seva
situació o a d’altres riscos en el seu camí per sobreviure, tenint en compte
que la seva mirada enrere genera sentiments de solitud i de nostàlgia per la
pèrdua de llar, llengua i cultura així com el dolor per la separació del seu
entorn i familiars. És el dol migrant, un procés ignorat que els acompanya i
que trasbalsa encara més les dificultats amb les que es troben.
Ens en parlava l’altra dia la Clàudia a
l’acte de presentació de l’associació “Latidos Colombianos” recentment
constituïda a Igualada “El dol migratori inclou moltes pèrdues alhora: la
separació dels familiars, la pèrdua de la llar, els amics, la pèrdua de
l’estatus social del país d’origen perquè, en arribar a una altra societat
adoptes l’estatus “immigrant”, i vens a treballar en coses que potser no feies
al teu país. L’enyorament de la cultura així com les festes tradicionals que,
pel no ser allà, queden desvirtuades. Et perds els aniversaris i moments
especials de la teva família, i veus que la vida allà continua sense tu, i que les
relacions amb segons qui es van refredant i es perden...”. I jo hi afegeixo el
fet que han de viure la impotència de poder anar al seu país fins que no han
assolit la documentació de permís de treball i residència que els permet
garantir la tornada. En conec molts que no han pogut ni anar-hi per acomiadar
els seus pares o familiars propers.
D’aquest procés, ens diu la Clàudia, a
vegades en diuen dol o pèrdua ambigua perquè no està reconegut ni definit
clarament per les altres persones, particularment la societat d’acollida. Fins
i tot les persones afectades ignoren identificar-lo perquè ni el coneixen, tot
i que l’experimenten. Després, continua, hi ha un procés d’adaptació a allò desconegut
que pot generar confusió o conflicte amb la teva identitat cultural, i
necessites una redefinició de la mateixa en el nou context i construir noves
relacions i xarxes de suport i acompanyament tamb é dels teus compatriotes,
però aquesta adaptació és encara més difícil.
.jpeg)
Per això és tan important que les persones
nouvingudes trobin el suport suficient a la societat d’acollida. Aquest procés
pot ser menys dolorós si la persona és acompanyada i inclosa a les xarxes
socials de la comunitat on viu. És que, continua la Claudia, aquest dol no
marxa mai, però amb aquest suport es pot assumir i veure les coses més
positives i el que has après a la cultura d’acollida et fa estimar també les
dues cultures.
.jpg)
Tan sols així assolirem aquella inserció
tan desitjable que dona sentit a la riquesa d’una societat diversa i plural,
però és imprescindible reconèixer-se mútuament tan la cultura respectiva com
també les circumstàncies que situen els nouvinguts des d’una injustes situació
d’inferioritat ciutadana. No és sols un tema de papers, que ja és prou injust,
sinó de l’exclusió a que es veuen avocats per unes fronteres que no haurien
d’existir.
Jo també sóc d'Igualada 07.06.2014
D’on venim i on anem
Tal i com diuen des de l’associació
“Latidos Colombianos” els i les colombianes venim d’una nació multicultural,
multilingüe i multi ètnica, amb una idiosincràsia de gent alegre, treballadora,
solidària i resilient, perquè malgrat la nostra història, hem sabut anar
endavant, i això és el que volem compartir amb tots vosaltres.
Sigueu molt ben vinguts. Després de tants
anys de viure amb nosaltres, ja era hora.
