Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
La tragèdia que
assola el llevant mediterrani amb el pas d’una DANA anunciada està generant, i segurament
generarà molt de temps, un debat sobre les seves causes així com les polítiques
a dur a terme, no ja per a prevenir-les sinó -sobretot- per fer-los front. És
que el canvi climàtic ja és aquí, per molt que alguns el vulguin negar. Els
negacionistes es creuen com déus per damunt fins i tot de la natura mateixa, es
senten il·luminats com per fer i desfer segons les seves ànsies de poder,
basades en treure’n el màxim benefici dels recursos naturals, un recursos que
ja fa temps ens avisen que són limitats. Ara bé, en nom del coneixement, la
ciència i la responsabilitat no podem permetre que el futur estigui a mans de
la ignorància.
Les responsabilitats en
democràcia
La tragèdia a les
terres valencianes ens ha posat damunt la taula tres aspectes que s’han mostrat
imprescindibles per poder fer front al curs de la natura quan aquesta es
desborda. El primer és la responsabilitat dels qui estan al front de les
institucions que ens hem dotat perquè vetllin d’allò comú, els qui anomenem
polítics però que és més correcte que considerem com als nostres representants
que, amb la democràcia que vàrem decidir, hem triat perquè dirigeixin el país i
els seus afers col·lectius. El segon aspecte és la consciència que es suposa
han de tenir per avantposar els interessos comuns, pels quals han estat elegits,
per damunt d’altres interessos, ja siguin ànsies de poder o més crematístics. I
el tercer aspecte és garantir la participació de la ciutadania, perquè el
sentiment de la pertinença pugui esdevenir un factor de compromís tan
individual (en el dia a dia per contribuir a la societat que ens ha tocat de viure)
com en el comunitari, sabent que ens necessitem els uns als altres i que,
davant adversitats com les que estem vivint, sortim al carrer per palesar la
bena humanitària que tothom portem dintre i que -quan cal- posa de manifest
que, el capitalisme liberal com el que tenim, no ha pogut acabar amb l’essència
humana i solidària que ens és pròpia.
Hi ha qui ho fa
espontàniament i amb la millor de les voluntats i compromís, obrint -si convé- les
seves cases als que s’han quedat sense, n’hi ha que s’han mobilitzat per
aportar -desinteressadament- la seva predisposició a ajudar en allò que calgui
i els qui han dedicat el seu temps a rescatar víctimes, atrapades als vehicles
o als soterranis de les seves cases o a treure el fang dels carrers. Es la seva
forma de comprometre’s.
El sectarisme
oportunista
Algun polític ha
volgut treure pit erigint-se en una funció de comandament autosuficient tot rebutjant
l’ajut d’altres estaments, des d’una actitud sectària, és a dir, comptant sols
amb els “seus” per no reconèixer qui pot esdevenir un rival en la cursa de la
propera contesa electoral i assolir així el control del poder.
El canvi climàtic ja
és aquí
En aquests casos,
però, no hi ha adversaris que valguin, l’únic i potent enemic al que
s’enfronten és el d’ignorar la lliçó que ens vol donar la natura. Segons
informes oficials, l’any passat, la concentració de diòxid de carboni a
l’atmosfera va arribar les 420 parts per milió (ppm), de la mateixa manera que hi
ha altres gasos que contribueixen al canvi climàtic, sense que els boscos
siguin ja eficaços -com a ecosistema- per absorbir el CO2. En aquest sentit, la
DANA ha trobat una mediterrània suficient càlida per sí mateixa que s’ha
convertit com en la gasolina que necessitava per encendre’s.
Un clam que ens
arriba des de baix
No entraré ara a
assenyalar el comportament oportunista d’algunes autoritats, sols recolliré un
clam que ens arriba des del sud de l’Horta de Sant Joan: “el que necessitem ara
és unir-nos per a reconstruir no només les infraestructures, sinó també el
teixit social i psicològic de les persones afectades”, i aquesta és una
aportació imprescindible que no podem delegar a cap polític o càrrec
institucional. En una democràcia cadascú té la seva funció, i la humanitat ha
de prevaler tota desventura que es pugui donar en el curs dels temps.
