Jo no soc pas historiadora però la història ho diu: Nativitat Yarza va ser la primera alcaldessa de Catalunya. Era republicana, feminista i laica i, per defensar aquests valors, després de l’aixecament militar contra el legítim govern de la II República, es va fer miliciana perdent-se la seva petjada en els camins de la repressió i l’exili que va obligar la mal anomenada guerra civil.
Un
petita biografia
Natividad
Yarza Planas va néixer a Valladolid el 24 de desembre de 1872. El seu pare era
aragonès i la seva mare mallorquina. Amb pocs mesos de vida, la seva família es
va desplaçar a Saragossa i el 1876 varen anar a viure a Barcelona. El 1904 i el
1905 va estudiar a l’Escola Normal d’Osca i, dos anys més tard, va exercir de
mestra a Santa Margarida de Montbui (Anoia), Pontons, Vilada, Malla, Saderra
(Orís), Vilanova del Camí (Anoia), Igualada (Anoia), Gandesa, Cabrera de Mar,
Candasnos i, finalment, el juny de 1930 va ser nomenada en propietat a l’escola
de Bellprat (Anoia). A l’estiu del 1934 va traslladar la seva plaça de mestra a
La Pobla de Claramunt (també a l’Anoia) on hi va viure fins l’inici de la
guerra civil.
Darrerament
s’ha escrit ja molt d’ella. Concretament, Lourdes Rego i Teresa Abelló, varen
publicar-ne una extensa biografia a la revista “Sapiens” on ens diuen: “No era
una dona i prou. Tenia bon parlar i unes idees molt avançades: unes idees republicanes,
tot citant Salvador Vila quan tenia 88 anys i que havia estat un antic alumne
alhora que veí de Bellprat.
Feminista
Va ser una ferma defensora
dels drets de les dones, del feminisme, que en aquells anys es debatia en el
dret a vot de les dones i també en el seu dret a presentar-se a eleccions i ser
elegides.
Combinava el seu compromís a Barcelona de la mateixa
manera que combinava inseparablement els seus ideals republicans amb la lluita
feminista. Yarza esdevé una de les promotores de l’”Asociación Femenina
Republicana Victoria Kent” que, a l’agost del 1931, publica un
manifest l’Heraldo de Madrid i
també a “el Liberal”, en el qual es demanen col·laboradores per establir
l’associació a Madrid i a altres capitals de l’Estat. La seva única finalitat
era promoure el feminisme en benefici de la República.
Els valors de la república
Així,
mentre instruïa els nens i nenes de lletres, d’aritmètica o d’història, també
mirava de fer-los partícips d’uns valors que per a ella eren vitals: Fer de
Catalunya un poble lliure, culte i amarat d’aquella justícia social que tots
desitgem. En aquest sentit, va decidir presentar-se a les primeres eleccions municipals
que permetien aquest dret a les dones. Ho va fer amb la candidatura d’Esquerra
Republicana de Catalunya: “Jo ja sentia llavors, els mateixos desitjos que ara
d’intervenir activament a la política i redimir la dona. Però aquell règim no
em permetia dur projectes a terme. Quan la Constitució republicana va declarar
la dona igual que l’home, llavors vaig decidir lluitar”, va declarar a la
revista “Estampa” el 3 de març de 1934. Segons va explicar al diari “La
Humanitat”, tenia clar com volia aplicar el seu programa electoral: amb una
administració republicana, una cultura laica i austeritat”.
La
primera alcaldessa
Va
ser una republicana conseqüent, va participar en l’activitat política d’aquell
període apassionant i, a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 va
convertir-se en la primera alcaldessa elegida per sufragi popular a Catalunya, i
ho va ser a Bellprat: va ser el dia més bell de la meva vida, i també va ser per
ella un dia feliç quan el 12 de febrer del mateix any va ser rebuda per l’aleshores
President de la Generalitat, Lluís Companys.
Miliciana
Quan es va produir l’alçament franquista de 1936, Yarza tenia 63 anys i es va allistar immediatament per anar al front d’Aragó a fer costat a les forces lleials a la República, concretament a la Columna Carlos Marx i que estava formada per membres del PSUC i de la UGT (sindicat al que ella pertanyia), coneguda també com a “columna Del Barrio-Trueba” que va partir de Barcelona el 25 de juliol en direcció a Aragó i que es va establir a la caserna general de Tardienta (Osca), on va participar dels combats que es produïren en aquest sector i, com a moltes altres dones, va ser desmilitaritzada en formar-se l’Exèrcit Republicà de la República el 1937.
Quan Yarza es trasllada definitivament a Barcelona, es va incardinar simultàniament en tasques polítiques de l‘organització femenina del PSUC, des del seu
casal al Passeig Pi i Margall 19 (el Passeig de Gràcia). Ella i Hilda Agostini eren al capdavant del departament de Premsa, Agitació i Propaganda, mentre que altres companyes gestionaven dependències d’assistència social i ajudes a la gent del front de guerra. Nativitat Yarza i Rosario Mera intervenen, davant 800 delegades i en representació del PSUC, en el 1er Congrés Nacional de la Dona, que té lloc del 6 al 8 de novembre del 1937 al Palau de la Música de Barcelona, en el qual s’escull Maria Dolors Bargalló principal propagandista d’Esquerra Republicana, com a presidenta de la Unió de Dones de Catalunya.
Va dirigí el Grup Escolar Lina Òdena en el marc del Consell de l’Escola Nova Unificada. Ella va anar a parar a una escola de la part alta de la ciutat, prop del carrer Balmes. Resideix en el mateix centre, on s’està gairebé fins als darrers mesos de la guerra. Acaba da la guerra va marxar emprendre els camineraguarda a Barcelonas de la repressió i l’exili a França, mantenint sempre el seu compromís republicà, i es va negar sempre a tornar a una Espanya franquista. La seva pista es perd el 6 de febrer de 1960 a Toulouse (França), morint en condicions molt precàries i en el més absolut dels silencis.
El 19 de setembre de 2009, en commemoració del 75
aniversari del seu nomenament com a alcaldessa de Bellprat, se li va retre un
homenatge que va presidir el llavors President del Parlament de Catalunya Ernest
Benach, i on hi participaren la llavors Presidenta de l’Institut Català de les
Dones Marta Selva i la historiadora Isabel Segura.
.JPG)
Aquest acte d’homenatge va tenir una actuació molt
emotiva i particular. Es tracta de la “1a Diada de Castelleres – Memorial Nativitat
Yarza”, en la que hi varen participar castelleres dels Castellers de
Vilafranca, de la Colla Jove de Xiquets de Valls i dels Moixiganguers d’Igualada.
Les castelleres anaven enfilant els diferents
pisos de les torres fins el pom de dalt, amb l’anxaneta, de les diferents construccions
aixecades per cada colla, un fet novador i molt emocionant. Varen necessitar
d’una pinya, d’acord, i aquesta era una munió de mans entrellaçades que no
distingien entre homes ni dones, castellers o públic assistent que -voluntàriament-
vàrem acceptar la invitació feta pel cap de colla. Era emocionant viure-ho per
dintre, copsar els rostres d’esforç que van obligar a desmuntar un tres de set
però també les mostres de satisfacció que mostraven en baixar i arribar a la
pinya que les havia sostingut. Al final es va aixecar un castell amb els colors
de les tres colles on, des de la pinya fins dalt de tot, es feia visible la
riquesa de la diversitat i del color de les mans entrellaçades. Una gesta que
es repeteix cada any en el decurs del mes d’octubre i que continua esdevenint un
exemple de visibilització femenina en aquest acte memorial dedicat a qui fou
mestra i alcaldessa de Bellprat abans i durant la II República.
La reivindicació de Nativitat Yarza s’està produint
arreu, també -com no- a la comarca de l’Anoia. Nombrosos poblets en
reivindiquen el seu nom per un carrer o una plaça. El passat 1 de març d’aquest
any, unes 300 persones s’aplegaven al Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí de
la Classe Obrera per retre homenatge a qui va ser la primera alcaldessa de Catalunya
a través de la biografia “Nativitat Yarza, Mestra, alcaldessa, miliciana”
escrit per Isidre Surroca i Antoni Dalmau (recentment traspassat aquest 5 de
gener) durant el procés final de l’edició del llibre. Joan Manuel Tresserras,
president de la Fundació Josep Irla, va cloure l’acte amb un clam a favor de la
memòria republicana. “Tot i el seu impacte en el segle XIX i XX, el
republicanisme va caure en l’oblit a causa de la repressió franquista, i més
encara en el cas de les dones com ara Nativitat Yarza.
I la reivindicació continua arreu: la Mancomunitat
de la Conca d’Òdena, que aglutina els municipis de la conurbació igualadina, ha
convocat el “Premi Nativitat Yarza” dirigit als estudiants dels instituts, per
promoure treballs de recerca que tinguin relació amb l’equitat de gènere, els
feminismes, les violències masclistes i -en definitiva- tot allò relacionat a
la promoció de la igualtat i la perspectiva de gènere.
També es reclama donar el nom de Nativitat Yarza al
recentment obert Centre Cívic al nord de la ciutat d’Igualada o d’altres
iniciatives com ara que s’està preparant una obra de teatre...
Aquestes i moltes altres són petjades de vida que,
des del nostre compromís amb la memòria històrica, no podem permetre que siguin
mai més silenciades.
