Ciutadana dempeus - Maribel Nogué i Felip -
La nit del divendres passat ja es respirava de nou la màgia especial que es dona en aquest petit indret de l’Alta Segarra el primer cap de setmana de juliol. A les Nits Culturals de Sant Pere Sallavinera ens retrobàvem una altra any el seu públic fidel amb la gent que ho fa possible, fins i tot superant la darrera etapa ben feixuga fins arribar a oferir-nos aquesta 25èna edició, un número rodó no exempt de la il·lusió i el lliurament de les persones implicades en la seva organització.
Una cita feixuga i costa a munt
Feixuga pel parèntesi que ha suposat per tothom la pandèmia del COVIC que ha deixat tanta gent pel camí, amb les seves conseqüències de salut a moltes famílies i els seus efectes amb la crisi econòmica posterior, arribant a una economia de guerra real. Amb aquest panorama cada vegada es fa més difícil trobar aquell suport que sempre podien donar els col·laboradors, i també el de tots i cadascun dels veïns i veïnes d’aquest petit poblet de l’Alta Segarra que, malgrat cada any també ja se’ls fa costa amunt, continuen fidels a la cita que s’han compromès per oferir-nos l’exquisidesa d’aquest regal tan especial. L’emblemàtica plaça empedrada fins al final s’havia omplert del tot una altgra vegada.. Així ho explicava Núria Estruch, actual presidenta de l’associació que duu a terme aquest esdeveniment.
El conegut músic Josep
Miquel Mindan, que enguany ha fet la presentació del programa, ho qualifica com
a un tresor: “un silenci tranquil i plàcid fruit de la profunda atenció del
públic que frisa per sentir les primeres notes del concert. Fins i tot els
grills, les arnes i altres bestioles resten en silenci atentes al que succeirà
sota la potent llum de l’escenari. L’altra gran tresor són les persones que hi
ha al darrere: entregades, generoses, sensibles, amb aquella il·lusió intacta
com el primer dia. Sense elles no seria possible haver arribat a dia d’avui”.
L’Albert Guinovart
torna a les nits
La nit del divendres
va ser especialment emotiva, i no sols pel retrobament d’amics i coneguts, sinó
perquè el que se’ns fa oferir és un concert extraordinari exclusiu del compositor
contemporani Albert Guinovart, conegut sobretot pels seus musicals Mar i Cel,
Flor de Nit, Gaudí o La Vampira del Raval així com altres nombroses
composicions de tot tipus i gènere musical. Ens ho explicava com sempre el
poeta Miquel Desclot, un altre clàssic d’aquestes nits.
La Plaça de gom a gom
A l’escenari hi
anaven entrant fins gairebé 80 persones que formaven el cor de “Polifònica de Puig-reig”
i també el “Cor de cambra de l’Auditori Enric Granados”, de Lleida. Tot seguit hi
entraven els solistes, el tenor Miquel Cobos i la soprano Mireia Dolç; uns
altres dos músics que tocarien l’orgue i el percussionista que, entre els
tambors i les campanes, ocupaven tot el centre de l’escenari amb el seu
director Xavier Puig.
Ens vàrem deixar anar
com un cavall desbocat
També hi havia entrat
qui esdevindria el protagonista de la nit, doncs l’Albert Guinovart, que
estaria al piano tot el concert, va ser un dels músics convidats en les
primeres Nits Culturals i ara repetia 25 anys després. La primera part vàrem
gaudir de un Te Deum molt reeixit, amb un bon empastament de les nombroses veus
i els diversos instruments que compartien escenari. La segona part la formaven
músiques de diferents musicals de l’Albert Guinovart i, amb el bis de l’Himne
dels Pirates” de ”Mar i cel”, la plaça sencera es va posar dempeus agraït per l’espectacle
que els havien ofert, aplaudint intensament de l’emoció, era com si s’haguessin
inflat les veles i el vent ens hagués portat, com un cavall desbocat, per les
ones..
Un trio de piano, violí
i violoncel
La nit del dissabte
va ser més plàcida però no per això menys potent. La música que ens oferia el
jove Trio Fortuny era molt suau i d’una finesa delicada. No obstant, les dolces
notes combinades entre un piano, un violí i un violoncel que dialogaven entre
ells, es sentia fins al fons de la plaça, gaudint de nou de la seva excepcional
sonoritat.
Un videoMapping per
commemorar els 25 anys
Per cert, al final dels
concerts es va projectar un Mapping commemoratiu dels 25 anys que va suposar
tota una sorpresa, sobretot per la qualitat d’una projecció especial molt
adaptada a les pedres de la casa que conforma el fons del teló, unes pedres que
-amb una brillant il·luminació- li dona un relleu especial d’escenografia
única.
Enhorabona i gràcies
Res més a dir sinó
gràcies. Unes gràcies que inclouen la sistemàtica programació del dissabte a la
tarda pel públic més infantil, una aposta que -ben segur- ha estat la pedrera
de l’afecció a la música que s’ha consolidat en aquest bell indret de Sant Pere
Sallavinera. Enhorabona per aquestes 25 Nits Culturals tot encoratjant-vos a que
ens pugueu tornar a convidar a reviure la màgia especial d’aquests nits, i a la
nova Presidenta Núria Estruch tots els ànims i la força que necessitarà tot
just haver pres el relleu.
