Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
La mobilització d’aquest
diumenge arreu, exigint la Reforma de la Llei d’estrangeria i de la joventut
extutelada, dona de sí molts punts per a una reflexió. D’entrada cal tenir en compte
que es tracta de menors, que tenen els seus drets. L’any 1950 l’Assemblea
General de les Nacions Unides (ONU) va votar una resolució que proclamava la “Declaració
Universal dels Drets dels Infants”, perquè consideraren que la humanitat deu
als infants i joves el millor que pot donar-los amb la finalitat de
proporcionar-los una infància i una joventut feliços. Trenta anys després, es
va dur a terme la “Convenció sobre els drets de l’infant”, que és el tractat
internacional que estableix, de manera jurídicament vinculant -és a dir- com si
es tractés d’una llei que s’ha de complir, i que protegeix els drets dels
infants i adolescents menors de 18 anys en tot el món.
Menors que arriben d’altres
països
Al nostre país, si hi
ha un col·lectiu de persones d’especial vulnerabilitat, són els infants i adolescents
que han arribat sols i soles. Malgrat aquest fenomen es de difícil
quantificació, tan sols l’any 2018 el nombre de nens i nenes tutelats al
territori espanyol va ser de 13405 (12.448 nens i 957 nenes). La realitat d’aquests
infants migrants està majoritàriament associada a països del Magreb,
particularment del Marroc. No obstant també hi ha menors no acompanyats que han
arribat procedents de l’Àfrica subsahariana, l’Europa del Est i l’Orient Mitjà.
Fugen per manca de
futur
Els motius que motiven
a aquests infants a sortir dels seus països d’origen es troben en la pobresa i
la manca de futur i expectatives; situacions de desestructuració familiar i
desprotecció institucional, catàstrofes naturals o les guerres i la violència, també
la persecució i situacions de violació generalitzada dels drets humans més
fonamentals. Actualment, després de que aquesta situació ha passat a l’esfera
pública, s’ha fet una utilització despectiva del seu acrònim MENA (Menors No
Acompanyats) que s’ha derivat en una deshumanització primer, i després en la
criminalització d’un col·lectiu en situació d’extrema vulnerabilitat.
Exposats a l’exclusió
i desamparament
Ens cal parlar d’ells
pel que són: nens i nenes adolescents que estan sols/les i exposats a un greu
risc d’exclusió i de desemparament. Els professionals que hi treballen diuen que
la única cosa que pretenen és “viure tranquils, viure en pau i que els tractin
com a infants que són”. També es dirigeixen a la ciutadania en general per
explicar la realitat d’uns nens i nenes que, forçats per les circumstàncies, varen
haver de prendre decisions d’adults molt aviat, que varen haver d’aprendre a
sobreviure en la adversitat i que varen continuar endavant. I també que varen
tenir la valentia de somniar en una vida millor i aventurar-se a trobar-la.
Però continuen essent nens i nenes, adolescents i joves en situació d’especial
vulnerabilitat, amb necessitats de recolzament i protecció, i amb una enorme il·lusió
per aprofitar aquesta oportunitat i llaurar-se un futur.
Requisits impossibles
Si se’ls aplica el Reglament
de la Llei d’Estrangeria tal i com està previst, poden ser expulsats perquè, en
complir els 18 anys, se’ls nega de fet cap permís de residència i treball si no
compten amb un contracte d’1 any i de jornada completa assolit entre els 16 i
18 anys, i quan ja són majors d’edat se’ls exigeix que demostrin ingressos
propis (més de 500 € en la primera renovació i uns 2000 € a la de dos), és a
dir, un requisit molt difícil en la situació actual, per no dir gairebé
impossible. Cal tenir en compte que molts d’aquests menors no se’ls ha
regularitzat la seva residència prèvia a la majoria d’edat als centres
tutelats, quan es podria haver fet....
Tot l’esforç se’n va
en orris
O sigui que, la
majoria es poden quedar en una situació administrativa irregular i susceptibles
de ser expulsats, quedant en un no res l’esforç realitzat per milers de joves per
maldar per la seva autonomia vivencial, també l’esforç que han fet les
administracions esmerçant-hi recursos humans i materials, i també la societat d’acollida
que podria obrir-se a oportunitats i aprendre dels coneixements, experiències i
sabers de les persones diverses que han rebut atenció tutelada.
El discurs de l’odi
els criminalitza
Cal dir les coses pel
seu nom i desmantellar el discurs dels qui sols propaguen una falsa inseguretat
amb el discurs de l’odi, perquè cal remarcar que la majoria d’aquests joves no
han mantingut conductes delictives (per exemple, a Andalusia, tan sols el 0,52 %
han tingut mesures judicials d’internament). Podem tenir un problema d’incivisme,
d’inseguretat o de delinqüència, però no és just que s’atribueixin a aquests
menors, o al fet de tenir un centre tutelat prop de casa. És una qüestió que
afecta al conjunt de la societat del que no ens hi podem girar d’esquena, hem
de reconèixer les conseqüències de les diferents crisi econòmiques (i també
perquè no dir-ho, de valors) no som capaços d’oferir una plena integració i
futur a totes les persones que sols volen viure dignament del propi treball,
que és allò que busquen a casa nostra, i se’ls tanquen les portes.
Son menors, tenen els seus drets i han d’estar protegits
Per això hem exigit
la Reforma del Reglament de la Llei d’Estrangeria i hem d’obrir més les portes
del cor i la societat simplement per humanitat, per equitat i per justícia,
perquè Cap persona és il·legal.
