Ciutadana Dempeus - MARIBEL NOGUÉ i FELIP -
Ni la pluja ha impedit viure la màgia especial de les Nits Culturals
de Sant Pere Sallavinera. Tot era a punt ja el divendres a la nit. Els nervis i
els entrebancs sorgits a contratemps no han impedit reeixir la il·lusió de tot
un poble per oferir, a un públic més que fidelitzat, la bellesa especial d’unes
Nits que qui les viu ja les anhela per tornar-les a reviure.
Un poblet vestit de gala
Tot estava a punt, començant per la
majestuosa entrada a la Plaça per la catifa vermella que acompanya tota la
baixada que voreja el rierol, amb els seus parterres de flors i els llums
col·locats de forma escaient, enaltint la bellesa del pont, com si d’un
pessebre es tractés. Enguany però s’oferien algunes sorpreses, doncs les
entusiastes persones organitzadores volien renovar-se sense canviar l’essència,
i a fe que ho van aconseguir.
Novetats en el disseny
El disseny presidia les novetats
d’ enguany. Per una banda, l’espai on –en acabar els concerts- s’ofereix carquinyolis
i cava els assistents, presentava unes mini taules per facilit r el brindis i estava
cobert per una lona il·luminada -amb gust- per donar el caliu que propicia la
relació social que s’hi dóna i que permet estrènyer -encara més- els llaços i
vincles entre tota la gent que forma part de les Nits Culturals.
Artesania popular per les Nits
Damunt de cara cadira encoixinada,
tant la nit del dissabte com la del diumenge, en hi trobàvem un petit pom amb
una espiga i una bengala: no és per encendre-la ara, ens recordava el
presentador, és per endur-se de record. Amb tot, la nit del dissabte s’oferia –a
banda- una novetat afegida, doncs damunt l’escenari hi havia una catifa
ornamental elaborada amb 2000 flors fetes per les dones del poble a partir de
tovallons de paper de colors. Llàstima que la pluja que va caure a la mitja
part les va fer malbé.
La pluja s’hi fa present
És que, un xic abans que s’acabés
la primera part que havia de donar pas al descans, les gotes que començaven a
caure tímidament damunt la nit es varen fer més grosses i seguides, obligant
als músics a interrompre la seva actuació per procedir, d’una forma àgil i molt
acurada, a la protecció del piano i l’escenari per evitar que es mullés.
El públic acollit pels veïns
Qui no va poder evitar mullar-se
va ser el públic que es va poder protegir sota la parra que penjava d’una de
les cases de pedra que ornamenten la plaça i que, com moltes d’altres cases,
s’havien obert de bat a bat per acollir un
públic convidat a entrar-hi –si convé- ocupant tots els pisos. Això sí
que és acolliment i hospitalitat!.
El cava i els carquinyolis a la mitja part
Veient que alguns assistents
començaven a marxar sense esperar una segona part incerta, els organitzadors
varen sortir al pas de la situació anunciant que els músics estaven disposat a
tocar sí o sí, i que – segons el servei d’informació meteorològic, esperaven
que al cap de poc amainés (el cel·lista Roman Garioud havia vingut expressament
des de Frankurt per tocar i no vola marxar sense fer-ho). Mentrestant es va
aprofitar per compartir –a l’avançada- el cava i els carquinyolis que sempre es
guarda pel final.
Un públic fidel fins i tot sota la pluja
És així com, al cap d’una estona,
ja se’ns avisava que els músics estaven a punt. A tota pressa s’havia procedit
a eixugar les cadires que havien quedat mullades (els coixins s’havien tret a
corre-cuita) i algunes persones ocupàrem les primeres files, ja sense numerar.
Moltes d’elles seguiren les actuacions d’uns músics lliurats a fons per deixar
embadalit un públic assistent que, fins a un terç de la seva entrada, havia
decidit esperar sota la pluja.
Una interpretació que arribava i feia emocionar
El premi va ser total. La
interpretació musical va ser brillant i va valdre la pena. Una persona de les
assistents em va manifestar que no coneixia Joan Manén, que la seva música
l’havia fet vibrar i emocionar, i es preguntava com era possible que un músic
de casa, coetani nostre, ens hagués pogut passat per alt fins ara.
Un profund agraïment a tothom
Certament, el final de les Nits
Culturals d’aquest any va ser una experiència inoblidable, doncs es va haver
d’afrontar les inclemències del temps sense renunciar a l’essència que les
manté tan vives i especials. Tal i com ho reconeixia l’Angelina (la presidenta
de l’Associació que s’estrenava al micròfon) calia agrair l’esforç i lliurament
dels músics i al públic fidel i pacient, però també –i sobretot- a la gent del
poble de Sant Pere Sallavinera que posa el seu segell i l’empremta perquè la
màgia d’aquests nits es mantingui any rere any (un ocellet m’ha dit que ja
tenen aparaulada una actuació per l’any vinent...). Allà ens hi veurem, segur.
Moltes gràcies a tothom per aquest regal.
