Ciutadana Dempeus
Recentment es parla molt de bulling o assetjament escolar que pateixen els infants a l’escola,
i això mobilitza campanyes institucionals a tots els nivells per sensibilitzar
al conjunt de la societat sobre aquest fet d’efectes tan nocius per l’educació,
la convivència i la socialització dels nostres infants. Divendres passat, a la
xerrada-tertúlia sobre “la nostra escola” duta a terme pel col·lectiu Compartim Ciutadania, es va palesar
clarament aquest fet causat –també- per la discriminació que pateixen aquells
infants que, malgrat haver nascut aquí, les seves famílies tenen una procedència
d’un altre país amb –potser- una cultura diferent.
Actituds cruels
És cert, va
aclarir una mestra que va assistir a la reunió. Els infants, sobretot a
l’adolescència, exerceixen l’assenyalament de la diferència: que si el nen o
nena és gras, que si porta ulleres perquè no hi veu, etc... Aquests fets
amaguen, sens dubte, una crueltat que cal tractar des de la funció educativa
que suposa la mateixa escola.
Interès i participació
La sala feia
molt de goig i la tertúlia va estar molt participada. L’educació dels propis
fills ocupa i preocupa, per això varen anar sorgint aquelles angoixes viscudes
des de la impotència quan es tracta d’una injustícia. La mestra Montserrat
Mateu havia introduït el dret a l’educació que tenen tots els infants i la
obligació dels governs per fer complir aquest precepte. A partir de les
retallades però, va dir, ni els centres públics ni els concertats tenen prou
recursos com per atendre totes les demandes per un òptim funcionament, i és
llavors quan -a les escoles concertades- es pot fer més pressió per assolir
aquestes mancances via pagaments complementaris, encara que –per raons
econòmiques- algunes famílies en puguin quedar excloses.
La sisena hora
Un exemple
molt clar passa amb la implantació de la sisena hora de l’escola concertada.
Aquest és un dels fets que suposen una de les discriminacions més flagrants que
es va posar de manifest, doncs els infants de les famílies que no poden pagar
aquest plus han de sortir de l’escola a les 12, mentre la resta d’infants romanen
al centre fins la una. Perquè haig de sortir jo de l’escola i els meus amics i
amigues s’hi queden?, es pregunten els infants. En aquest sentit no hi ha cap
mare que pugui donar-hi cap resposta de caire educatiu. La manca de diners per
poder pagar aquesta hora és la única explicació, i aquesta pot resultar
colpidorament alliçonadora de les diferències socials, però de dubtós caire
integrador. Potser aquest és un tema que s’ha debatut socialment des de la
teoria, però l’impacte del testimoni palesa la incongruència de la seva
aplicació.
La pobresa de les persones migrants
A més, si hi
afegim que –sovint- la manca de diners de la família va associat al seu origen
migratori, si -a més- són de cultura diferent, ja tenim un fet prou lamentable
que el pateix l’infant i que –per altra banda- no ajuda gens a eradicar el risc
de segregació o racisme que, per aquest fet, es pot alimentar a l’escola.
Sense excursió per no pagar el material escolar
Per altra
banda també es donen fets que no són prou justos. Sabem que hi ha famílies que
no poden fer la aportació per pagar el material escolar, però si una família no
pot pagar el material escolar perquè s’ha de quedar també sense excursió?.
Perquè era una excursió petita, però els cinc euros que la família feia l’
esforç de pagar perquè l’infant participés de l’excursió se l’havien de quedar
a compte del deute, i no hi entrava l’excursió. Com ho expliquem això als
infants?.
Indignació compartida
Aquests fets
indignen no sols les mares d’origen immigrant que ho pateixen sinó també la
gent d’aquí de tota la vida, perquè no compartim les conseqüències d’una forma
d’entendre l’escola com una empresa que ha de ser rendible, i on els governs no
han tingut escrúpols per aplicar tota mena de retallades amb el risc de
degradar-la.
Deixar enrere renuncies per impotència
La
tertúlia ha estat molt participada, i ha quedat clar que feia falta un espai així per compartir
vivències, indignar-nos plegades i també, empoderar-se per fer-hi front, doncs
el fet de poder compartir plegades aquestes reflexions permetrà deixar
enrere antigues actituds de claudicació o de renúncia des de la impotència. Ara
sabem que compartim amb molta més gent els principis de la dignitat humana que
tenim –de forma innegable- totes les persones, i perquè no volem que hi hagi ni
racisme ni discriminació tampoc a les escoles.
