Ciutadana Dempeus Maribel Nogué i Felip
Aquests dies, en el conjunt d’ activitats
emmarcades en l’ Octubre Solidari, l’ Espai Cívic Centre d’ Igualada ofereix
l’ exposició “Rostres de la mediterrània”, 60 il·lustracions d’ artistes de 15
països diferents que posen rostre a la situació del mar Mediterrani amb
l’ arribada de les persones refugiades.
 |
| Isabel Casas, Sílvia Rodríguez, Judit Corral, Marga Gibert i Carles Duran |
Rostres de desesperació i d’ esperança
A
través d’ aquestes il·lustracions se’ns convida a reflexionar a partir d’ aquests
rostres de desesperació i d’ esperança, rostres de viatgers, d’ immigrants, cares
del passat i del present, persones que per la fortalesa europea només són
números en estadístiques plenes de desapareguts, ofegats i morts sense
rostre... Persones que, per voler trobar una vida millor, per compartir un desig
tan antic com la mateixa humanitat, han de malviure estigmatitzades com a
clandestins”, “il·legals” o “sense papers”.
Un acte de la UCFR - Anoia
La
presentació d’aquesta exposició de STOP MARE MORTUM va anar a càrrec de Farah
Benserhir i Laia Martí, de UCFR – Anoia, i va comptar amb el testimoni de
diferents persones que –des del voluntariat- havien anat als camps de refugiats
compartint amb els presents les seves impressions des de la indignació i la
impotència, interpel·lant les nostres consciències, però sobretot als governs
responsables d’haver provocat aquesta situació.
Sortir del foc per anar a les brases
Isabel
Casas, que amb Mònica Margets i Teresa Graells va anar-hi el passat mes de
febrer, explicava –astorada- que no entenien res, que el què havien vist no era
dolor al seus rostres com esperaven trobar, sinó que palesaven una sensació com
d’ alleugeriment pel fet d’haver pogut salvar l’obstacle del mar que els
separava d’Europa, fugint així de l’ infern de la guerra i els seus efectes
devastadors. En aquest sentit recordava el testimoni d’aquell jove que recull
el documental ASTRAL: “Jo sé que quan arribi a Alemanya tindré feina i podré
formar la meva pròpia família”. La Isabel, conscient de la situació que es viu
en aquesta Europa fortalesa, tenien la sensació que estaven ajudant una gent
que sortia del foc per anar a les brases. Fugen de la misèria i els porten a
una nova misèria lluny de la seva gent, de la seva terra, de la seva cultura,
la seva llengua... El problema s’ hauria d’afrontar des de l’arrel: ningú vol
marxar per causa de la guerra, de la misèria... La causa n’és la guerra, el
poder destructor de les armes i el repugnant negoci de la indústria
armamentística.
Morir de fred
També
va manifestar estar molt enfadada perquè comença el fred i la gent està als
camps en unes condicions deplorables. Al Líban, on va anar-hi aquest estiu, com
que el campament està prop de les muntanyes, li deien que cada dia hi ha gent
que es mor de fred. Mentrestant, d’aquí uns dies, i aprofitant l’arribada del
fred, començarà la campanya de Nadal dels grans magatzems tot convidant-nos al
consum perseguint únicament el guany econòmic com a finalitat. Sí, és cert,
segurament aprofitaran la sensibilitat més propensa en aquestes dades per passar
algun reportatge per la televisió, que certament serà colpidor, i que ens farà
saltar la llagrimeta...Però la realitat continuarà allà, i n’hi ha que s’han
espavilat i -fins i tot- en treuen profit. La BBC ha denunciat que refugiats
siris, alguns menors d’edat, treballen a Turquia per a fàbriques proveïdores de
marca de roba com ara Marks & Spencer i Aso, i que d’altres – majors d’edat
però sense papers- treballen en tallers subcontractats per marques espanyoles
com ara Zara o Mango.
Una societat deshumanitzada a la deriva
També
va donar el seu testimoni la Marga Gibert que va anar-hi aquest estiu amb dues
amigues més. S’admiraven de com, malgrat la peremptorietat de tenir un sostre o
la necessitat d’alimentar-se, tenien també aquella capacitat de contenir l’innegable
estrès emocional viscut per aquest drama de l’èxode, tenir altres horitzons a
la vida, dignificar la mateixa situació de pas que viuen, a partir de la
humanitat que traspuen i que ens retornen a la mateixa essència de l’esser
humà, uns valors que a Europa han estat fagocitats pel domini d’allò més
material. La Marga reflexionava sobre la desolació de veure una societat a la
deriva, entre perversa i paranoica... i com Europa s’havia tornat tan crua i
incapaç d’oferir una mirada, donar una
mà, escoltar-se... Aquesta societat deshumanitzada és una catàstrofe per a
tothom, va concloure.
Compromís també i –sobretot- aquí
En
Carles Duran ens va parlar de que no sols podem anar allà a ajudar, sinó que
podem i hem de treballar sobretot des d’aquí, des del compromís d’exigir
responsabilitats als governs que són responsables d’aquesta situació, de les
guerres i les seves conseqüències.
 |
| La Fàtima i la Fatiha preparant el té per compartir |
Exigir obligacions a una ciutadania maltractada
La
Judit Corral ens va convidar a la reflexió a partir de la situació dels infants
i joves, i va citar un grup de 15 adolescents que viuen sols en una Plaça, a
Silícia, i en unes pèssimes condicions, que els hem buidat d’ ètica i moral: “m’ imagino
els governs europeus exigint que siguin bons ciutadans, que tinguin una valors,
que respectin les normes de convivència, que siguin justos, que ajudin a qui ho
necessita; i em pregunto amb quin dret els europeus podrem exigir a persones
tractades miserablement que facin l’exercici de pensar de l’altre, que tinguin
uns valors ètics i morals de respecte a l’altre i de cooperar amb l’altre”. La
Sílvia Rodríguez, per la seva banda, va compartir la seva experiència en un
camp on la gent vivia en una antiga granja de pollastres que s’havia habilitat
precàriament i com s’organitzaven pel tema del menjar, per exemple.
Un crit a fer prevaler la mateixa humanitat
I
després de les paraules del regidor de Cooperació Fermí Capdevila, que va dir
unes paraules per posar en valor els testimonis que havien precedit i la tasca
de totes les entitats que formen Igualada Solidària, es va donar la paraula al
públic on la Fàtima va palesar la indignació per la situació que pateixen els
refugiats, en particular els infants, fent una crida a fer prevaler els valors
humans per la supervivència de la mateixa humanitat.
Uns altres rostres
Amb
aquesta exposició se’ns convida a pintar uns altres rostres de la Mediterrània,
aquella mediterrània que volem, la que ens agermana, la que ens fa lliures,
respectuosos.. per tal d’omplir-la de
sensacions i emocions. Pintem-la com la voldríem veure, com la voldríem viure,
com la imaginem”...
