L'AINA VIATJA PELS ESTELS

Hi havia una vegada una nena intel·ligent que dibuixava molt bé. Sempre estava molt callada, com si no hi fos, però encara que el seu pensament volés amunt, sempre estava al cas de tot allò que l’envoltava i no se li escapava res mentre gaudia del seu viatge al país de la imaginació...

La seva mare li havia ensenyat de llegir els estels, les seves constel·lacions, l’univers, coneixements de l’infinit, el més enllà, la veritat, el misteri, els valors de la bondat i el saber estimar i també l’advertia dels perills del mal, de l’egoisme, de la usura i l’avarícia del diner que és el què dissortadament mou el món...

Però només podia veure els estels a l’estiu, perquè durant el curs havia d’anar a dormir ben d’hora. Per això aprofitava per fixar-se en la natura, en les nombroses senyals que la saviesa de la vida hi deixa al seu pas, les propietats de les plantes amb la influència de la lluna plena o la lluna nova, amb el solstici d’estiu o el solstici d’hivern... uns missatges que els qui es creuen més savis no saben ni veure. L’Aina ho guardava com un secret perquè, si ho expliqués ningú se la creuria, doncs el seu era encara un rostre d’infant i ningú li faria cas, per això havia decidit callar.

Un dia li van dir que el seu pare, de petit, tenia molta traça dibuixant... Llavors va tenir una idea: dibuixaré jo també!. I va començar a dibuixar tot allò que veia, per això sempre portava a sobre el seu quadern. Què dibuixes?, li deien... i ella, callada com era, es feia també la vergonyosa...

Un dia va conèixer una amiga de la mare que li va dir: ja sé què dibuixes!... i es va quedar molt parada... “Dibuixes el que veus en el viatge que fas camí dels estels!”... i com ho saps?, es preguntava l’Aina.. camí dels estels hi ha la llum, hi veig clar, hi ha la veritat, però al meu entorn l’expliquen com si fos un misteri i em fan viure entre mentides...

“És que les persones que -com tu- som diferents, no entenem el món que ens envolta, ens parlen de pau però fan la guerra, ens prometen que faran coses bones per la gent però després posen excuses i no les fan... Entre tu i jo, però, sabem distingir entre mentides i enganys perquè tenim màgia, hi ha coses que formen part del món de la fantasia i hi ha persones que sabem viure la veritat com un secret, d’aquesta manera ens deixen tranquil•les i poden anar fent la nostra, sense fer massa soroll, tot passant desapercebudes”.... i l’Aina es va quedar tota pensativa..

El que l’Aina no sap és que un dia jo vaig trobar una d’aquestes amigues de la mare i em va dir: “al país de les bruixes tenen un secret, no criden l’atenció perquè fan molta feina, doncs a banda de la tasca que els hi ha assignat, els toca de fer la dels demés sense que ho notin... De vegades fins i tot han de dissimular que són elles les que han descobert i transmès receptes màgiques que fan funcionar les persones i la vida, perquè sinó no els deixarien fer la seva feina tan imprescindible...”.

Ara l’Aina ja pren el seu quadern de dibuix i la capsa de colors a tot arreu. Ningú no sap perquè però ella sí, li cal aprofitar qualsevol estona que tingués per dibuixar els missatges dels estels. Ara li cal començar pel pessebre, amb un cel ben estrellat sense que es noti que és el mapa de la seva inspiració.

I al firmament, l’estel que més brilla, el que ha guiat la saviesa vers la raó: tot l’or, l’encens i la mirra del món postrats al peu de la vida, no cal fer la guerra ni destruir vides per la usura del poder financer, ni la de l’or negre del petroli ni dels recursos naturals; una sola vida està per damunt de tot això.

No hi faltarà ni el riu, ni les muntanyes ni els pastors que tenen cada vegada més gran el mur que els hi fan per apartar el seu poble dels camps que donen als colons d’Israel, ni el portal de Betlem amb un rètol que hi posarà “Futur Patrimoni de la Humanitat”...

L’Aina havia llegit tot això en la ruta dels estels, i prepararà la festa de casa seva perquè no hi falti res, el seu germà petit farà cagar el tió i ella l’ajudarà a fer la carta al Patge Faruk i a portar-li per cap d’any després de desitjar la pau a tot el món, perquè els Reis siguin generosos per tots aquells infants que, amb la crisi, tant ho necessiten i puguin recollir de la innocència la seva mirada nítida i pura per netejar la brutícia de la corrupció i generar un nou món basat en l’honestedat i el bé comú.

Aquesta havia estat la tasca que se li havia encomanat els estels, tot i que continua essent un secret que no es pot pas llegir en veu alta, no fos cas que s’esvaís l’encanteri, la màgia que envolta tots aquests dies com un miracle, el que es produeix cada any quan arriben les festes de Nadal.